Jakob Nielsen (informàtic)
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 octubre 1957 (66 anys) Copenhaguen (Dinamarca) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Tècnica de Dinamarca |
| Activitat | |
| Ocupació | Consultor Web usability |
| Ocupador | Sun Microsystems (1994–1998) Moguer Universitat Tècnica de Dinamarca Centro de Estudios Científicos y Tecnológicos núm. 5 "Benito Juárez García" IBM |
| Família | |
| Pares | Gerhard Nielsen i Helle Høpfner Nielsen |
| Germans | Rasmus Nielsen |
Premis | |
| Lloc web | nngroup.com |
Jackob Nielsen (Copenhaguen, 1957) és un enginyer d'interfícies que va treballar a IBM, Bellcore i Sun Microsystems entre d'altres. Es considera que és un dels creadors del concepte d'usabilitat. El 1997 va publicar dos breus articles sobre com preparar textos per publicar-se en webs que han marcat des de llavors les pautes de la usabilitat. És una de les persones més respectades a nivell mundial en usabilitat web, era conegut com a "gurú" de la usabilitat.[1]
Teoria[modifica]
El primer dels dos articles abans citats que va escriure Nielsen és el següent:
| « | Sigues breu! (escriure a la web) | » |
Les tres principals directrius per escriure en un web són:
- Brevetat. No s'ha d'escriure més del 50% de text del que s'utilitzaria en una publicació impresa.
- Escriure’l de tal manera que es pugui veure en una ullada. Descartar els texts llargs.
- Fer servir enllaços per distribuir la informació en diverses pàgines.
Texts curts[modifica]
La lectura per pantalla és aproximadament un 25% més lenta que la lectura sobre paper. Pels usuaris és molest llegir el text línia a línia a través de la pantalla. El resultat és que gairebé mai acaben per llegir el text sencer. També és sabuda la incomoditat de moure l'scroll per desplaçar-se pel text, així que aquesta és una raó més per fer texts curts.
Escanejar el text amb els ulls[modifica]
Perquè és tan dolorós llegir un text per pantalla i perquè fer-ho fomenta la impaciència a l'usuari. Els lectors no acostumen a llegir seqüències senceres de text sinó que analitzen el text en un cop d'ull i seleccionen els seus punts d'interès. És a dir, una paraula o frase clau, i ometen totes aquelles parts del text que no els interessen.
L'acció de llegir en diagonal (Skimming) en lloc de fer una lectura acurada és un fet demostrat i confirmat per nombrosos estudis d'usabilitat i és un dels trets que l'autor de webs ha de tenir en compte per tal d'escriure el text de tal manera que s'adapti a aquesta característica.
- L'estructura dels articles han de tenir dos o tres nivells de titulars. Aniuar els títols també ajuda els usuaris cecs que utilitzin lectors de pantalla.
- Posar text indicatiu als enllaços per tal que l'usuari sàpiga a on es dirigeix.
- Utilitzar el ressaltat i la negreta en les paraules clau importants del text per tal de captar l'atenció del lector.
Estructura de l'hipertext[modifica]
Per tal que el text no quedi sense contingut en fer-lo breu, és bo fer servir vincles a partir d'hipertexts en els quals en accedir-hi es pugui trobar una informació més extensa i detallada del que volem exposar, tal qual es faria en un escrit en paper sense restriccions, però relegant-la a pàgines secundàries. D'aquesta manera, no es penalitza l'usuari que no hi està interessat, i que només ha de llegir un breu resum explicatiu del contingut.
D'altra banda, l'hipertext no ha de servir com a divisor del text en qüestió, és a dir, no ha de ser una porta al fet de passar la pàgina, a manera de ‘continua a la pàgina 2’, sinó que ha de dividir la informació d'una manera coherent mostrant a continuació altres aspectes o enfocaments que es volen donar al contingut. Cada pàgina d'hipertext s'ha d'escriure d'acord amb el principi de piràmide inversa i començar amb un breu resum del contingut per tal que els lectors puguin captar l'essència de la pàgina sense la necessitat de llegir-la sencera.
Publicacions[modifica]
- Hypertext and Hypermedia (1990) (ISBN 0-12-518410-7)
- Usability Engineering (1993) (ISBN 0-12-518406-9)
- Designing Web Usability: The Practice of Simplicity (1999) (ISBN 1-56205-810-X)
- E-Commerce User Experience (2001) (ISBN 0-970-60720-2) (coautores: Rolf Molich, Carolyn Snyder, Susan Farrell)
- Homepage Usability: 50 Websites Deconstructed (2001) (ISBN 0-7357-1102-X) (coautor: Marie Tahir)
- Prioritizing Web Usability (2006) (ISBN 0-321-35031-6) (coautor: Hoa Loranger)
- Eyetracking Web Usability (2008) (ISBN 0-321-49836-4) (coautor: Kara Pernice)
- Mobile Usability (2012) (ISBN 0-321-88448-5) (coautor: Raluca Budiu)
Nielsen publica una columna quinzenal (Alertbox ISSN 1548-5552), sobre temes d'usabilitat actuals.
Referències[modifica]
- ↑ Finelli, Fernando. «10 reglas heuristicas de usabilidad de jakob nielsen» (en castellà). Arxivat de l'original el 24 de desembre 2013. [Consulta: 22 desembre 2013].
- Article escrit el 15 de març de 1997. Copyright © 1997 per Jakob Nielsen. ISSN 1548-5552. Traducció: Enric Vilella
Enllaços externs[modifica]
- Web oficial (anglès)
- Llista d'articles de Jakob Nielsen Arxivat 2005-12-30 a Wayback Machine. (anglès)
- "How Usable is Jakob Nielsen?", article sobre Jakob Nielsen (anglès)
- Entrevista a Jakob Nielsen Arxivat 2012-12-28 a Wayback Machine. (anglès)