Jambi
De Viquipèdia
| Jambi | |
|---|---|
 |
|
 |
|
| Localització en verd de Jambi a Indonèsia | |
| Administració | |
| País |  Indonèsia |
| Tipus | Província |
| ' | |
| Capital | Jambi |
| Altres ciutats | |
| {{{títol dirigent}}} | {{{dirigent}}} |
| Geografia | |
| Superfície | 53.436 km² |
| Altitud · Maximale · Minimale |
{{{altitud màxima}}} m {{{altitud mínima}}} m |
| Demografia | |
| Població (2000) | 2.407.000 hab. |
| Densitat | 45 hab./km² |
| Llengües | Jambi Malai, indonesi |
| Grups ètnics | malais (38%) javanesos (28%) Kerinci (11%) Minangkabau (5%) banjaresos (3%) sondanesos (3%) buginesos (3%) [1] |
| Altres infomacions | |
| Zona horària | +7 |
| Pàgina internet | {{{pàgina}}} |
Jambi és una província d'Indonèsia situada a la costa est de Sumatra central. La capital de la província és la ciutat de Jambi. La població de la província és de 2.407.000 habitants (2000), en una superfície de 53.436 km².
[edita] Història
Una expedició del 1275 del rei Kertanegara de Singasari (regnat 1254-1292) a l'est de Java contra el regne de Malayu, és a dir Jambi, és mencionada en el Nagarakertagama, un poema èpic escrit el 1365 sota el regnat del rei Hayam Wuruk (1350-1389) de Majapahit. Jambi mantenia una bona relació amb la Xina de Kubilai Khan, però aquest atac va fer enterbolir les relacions entre la Xina i Java.
Una estàtua trobada al centre de Sumatra porta una inscripció datada de 1286 que precisa que aquesta estàtua és un present de Kertanegara al "poble de Malayu i el seu rei".
Els anglesos establiren una colònia a Jambi cap el 1615. A la mateixa època, el sultanat de Jambi decideix una aliança amb el de Johor sobre la península malaia, amenaçat pel sultanat d'Aceh al nord de Sumatra. Jambi, després de molt de temps sota la influència del regne javanès de Mataram, acaba rebutjant aquesta sobirania feudal el 1663 i decideix cooperar amb la VOC (Vereenigde Oostindische Compagnie o "Companyia holandesa de les Índies orientals") de la colònia holandesa establerta el 1602 i que hi restaria fins el 1724. Aquesta relació declinava aproximadament l'any 1770, i el sultanat passava a tenir poca relació amb els neerlandesos durant aproximadament seixanta anys.
El 1833, el sultà Muhammad Fakhruddin demana l'ajuda dels holandesos per lluitar contra els pirates que freqüenten les seves costes. De fet, el sultà envaeix una regió del sultanat de Palembang, però és rebutjat per les tropes d'aquest. Els holandesos aprofiten l'ocasió per imposar-li un tractat pel qual reconeix la seva sobirania feudal. Els holandesos instal·len una guarnició a Jambi. El 1858, el príncep Taha Saifuddin es nega a signar un tractat amb els holandesos, que ataquen Jambi. Taha fuig a l'interior. La seva resistència durarà fins que sigui mort per una patrulla governamental el 1904.
El sultà Zainuddin abdica el 1899. Com que els holandesos i l'aristocràcia no aconsegueixen posar-se d'acord per a un successor, el territori és posat sota la tutela del resident holandès de Palembang. Aquest acte provoca l'aixecament de la noblesa de Jambi, la qual no serà reprimida fins al 1907.
[edita] Divisions administratives
La província de Jambi es divideix en nou regències (kabupaten) i una ciutat (kota):
- Batang Hari
- Bungo
- Jambi (ciutat)
- Kerinci
- Merangin
- Muaro Jambi
- Sarolangun
- Tanjung Jabung Timur
- Tanjung Jabung Barat
- Tebo
[edita] Referències
- ↑ (2003) Indonesia's Population: Ethnicity and Religion in a Changing Political Landscape, Institute of Southeast Asian Studies.
- Locher-Scholten, Elsbeth. 1993. Rivals and rituals in Jambi, South Sumatra. Modern Asian Studies 27(3):573-591.
