Jan van der Hoeven

Jan van der Hoeven (Assebroek 3 de novembre 1929- Bruges 18 de desembre 2014) fou un jugador de futbol, un professor d'història i un escriptor. Escrivia majoritàriament poemes.

Fitxer:Jan van der hoeven.gif

Jan van der Hoeven

Biografia

Fill de Dirk van der Hoeven i Flora Priem i germà de Fernando van der Hoeven era el més petit de la família. La família del seu pare provenia del poblet Ouderkerk aan de Amstel (Holanda) i la de la seva mare de Bruges, on ell va néixer. Tenir un avi holandès va tenir molta influència en la seva vida pel que fa al món de les lletres i la literatura, donada la coneguda habilitat especial dels holandesos amb la seva llengua. La seva altra afició era l'esport, especialment el futbol, encara que també es sabia defensar a la pista de tenis. De jove la seva primera carrera va ser com a jugador de futbol al primer equip del Cercle Brugge on hi va jugar des del 1943 fins al 1960 i després se'n va anar a jugar al Sportvereniging Diksmuide des del 1960 fins al 1965 per a acabar la seva carrera com a futbolista. Va compaginar els seus estudis universitaris i més tard la seva feina com a professor amb la seva carrera esportiva. Quan va acabar la seva carrera com a jugador es va casar amb l'alemanya Gertrud Margaret Palm i se'n va anar a viure uns anys a Alemanya plegats. Van tornar al cap de dos anys i se'n van anar a viure a Bèlgica, altre cop, en una casa just als afores de Bruges. Allà van tenir tres fills, dues nenes i un nen, la Saskia, la Katarina i el Klaas.

Donava classe d'història al Vrij Technisch Instituut Brugge (VTI) a mitja jornada i això li donava temps per dedicar-se a la literatura i a la poesia. En Jan també col·laborava amb diferents revistes, tant literàries com culturals. A part de poesia també va escriure alguns monòlegs per teatre com Simonne que més tard s'han representat. Fa poc encara se n'ha fet alguna representació. A part d'això en Jan també va escriure diferents textos per a cançons, guions per a dibuixos animats i textos publicitaris. Un cop jubilat i com que el Jan era bastant més gran que la seva dona, tenia tot el dia per dedicar-s'hi a temps complet. Es va dedicar, sobretot, a escriure poemes que era una cosa que sempre li havia agradat.

Obres selectes

Projektieschrijven (1957)

Te woord staan (1959)

Lecina je land (1961)

Elementair (1963)

Hagel en blank (1968)

Anarchipel (1977)

Knoop voor knoop (1986)

Nuange en andere gedichten (1995)

Vagant (2007) Alguns poemes, no llibres sencers, s'han traduït a l'Alemany i/o al Castellà.

Característiques de les seves obres

La seva poesia és sobretot experimental i comença als anys 50. Va fer poesia seriosa, però també satírica.

A Jan van der Hoeven li agradava molt jugar amb la melodia del poema perquè un altre aspecte que li fascinava a part de la poesia era la música. Si ens mirem els seus poemes veurem que sempre hi ha una rima molt marcada i que sempre juga amb els sons de les paraules.

Enllaços externs

Referències

Renaat Ramon Bloemlezing uit de poezië van Jan van der Hoeven PoeziëCentrum (2000)