Japanese Breakfast

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióJapanese Breakfast
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusprojecte musical en solitari Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació2013, Filadèlfia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Activitat2013 Modifica el valor a Wikidata –
Segell discogràficDead Oceans
W Hotels (en) Tradueix
Sony Masterworks Modifica el valor a Wikidata
GènereIndie rock, pop experimental, lo-fi i indie pop Modifica el valor a Wikidata
Format per
Lloc webjapanesebreakfast.rocks Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm12733338 Twitter (X): Jbrekkie Spotify: 7MoIc5s9KXolCBH1fy9kkw Musicbrainz: 8c529495-91f5-4e2f-b71b-adcb66878d04 Songkick: 8413103 Modifica el valor a Wikidata

Japanese Breakfast és un grup d'indie rock, liderat per Michelle Zauner (n. 1989), música, directora i escriptora estatunidenca d'origen coreà. El grup ha enregistrat 3 discos d'estudi: Psychopomp (2016) editat amb Yellow K Records, Soft Sounds from Another Planet (2017) i Jubilee (2021) a Dead Oceans.

Història[modifica]

2013–2016: Primeres cançons[modifica]

La primera publicació de Japanese Breakfast va ser June (2013), el resultat d'un projecte entre Michelle Zauner i Rachel Gagliardi, en el qual cada dia del mes de juny penjaven una cançó en un compte de Tumblr (rachelandmichelledojune).[1] Japanese Breakfast també ha participat en un projecte de cançons amb músics com Gabrielle Smith, Florist, Frankie Cosmos, i Small Wonder. Es penjaven cançons amb una periodicitat diària en el Tumblr "may5to12songs". Totes aquestes cançons es van publicar, com a àlbum digital, el 6 de juny de 2014 al Bandcamp del grup titulant el disc com a Where Is My Great Big Feeling?, seguit de prop d'American Sound el 24 de juny. Posteriorment, tots dos discos es van publicar com a cinta de casset American Sound/Where Is My Great Big Feeling?.[2][3] Algunes d'aquestes cançons es van enregistrar de forma posterior i apareixen en els dos primers àlbums de Japanese Breakfast.

Mentre estava a Oregon amb la seva família, Zauner va continuar enregistrant com a Japanese Breakfast. Va descriure el projecte com "tenir molt més a dir després de Tropical Jinx, àlbum que va editar el 2014 amb un dels seus grups anteriors, Little Big League.

2016–2021: Psychopomp i Soft Sounds from Another Planet[modifica]

Zauner actuant en directe amb la seva banda el 2017

El dia 1 d'abril de 2016, Japanese Breakfast va publicar el seu primer disc, Psychopomp, a través de Yellow K Records. La Michelle Zauner va descriure l'àlbum com a confrontació de la mort de la seva mare i també, fosc i dur, tot i que no era el desig que tenia en crear-lo.[4][5] El 23 de juny de 2016, es va anunciar que havia signat amb Dead Oceans. El mateix dia es va publicar el vídeo per la cançó Jane Cum, dirigit per Adam Kolodny. Va ser inspirat en la pelicula The Craft i presenta Zauner i tres amics recollint objectes per fer rituals al bosc.[6]

El 4 de maig de 2017, es va publicar el senzill, Machinist i va anunciar el seu segon àlbum Soft Sounds from Another Planet, que es publicà el 14 de juliol de 2017[7] El videoclip per Machinist va ser dirigit per la mateixa Zauner, en col·laboració amb Adam Kolodny. La cançó Boyish es va publicar com a senzill el 7 de juny de 2017. El tercer va ser Road House, editat el 6 de juliol de 2017.[8] El 19 d'octubre de 2017 es va publicar un vídeo per la cançó Body is a Blade. Va ser animat usant velles fotografies i vídeos de la mateixa Michelle Zauner visitant les localitzacions en les quals van ser fetes. El va descriure com una "obra molt personal mixta, com un àlbum de retalls".[9] El 13 de febrer de 2018, es va presentar el videoclip per la cançó Boyish, dirigit per la mateix autora[10]. Presenta una noia que va a un ball d'institut on Zauner i el seu grup toquen.[11]

El 2018 es va anunciar que Japanese Breakfast crearia la banda sonora del joc Sable.[12] Inicialment, s'havia de publicar el 2019, tanmateix hi hagué 2 tardances i, finalment, es programà el llançament pel 23 de setembre de 2021.[12][12]

Al llarg del 2019, va editar dos senzills amb la discogràfica W Hotels, Essentially i una versió de Tears for Fears, Head Over Heels.

2021–present: Jubilee[modifica]

El 2 de març del 2021, es va publicar la cançó Be Sweet, primer senzill del seu tercer àlbum, Jubilee, que seria editat per Dead Oceans el 4 de juny del mateix any. El videoclip, dirigit per ella mateixa, mostra Zauner i Marisa "Missy" Dabice actuant com agents de l'FBI perseguint extraterrestres.[13] El 15 de març de 2021 apareix al programa The Tonight Show Starring Jimmy Fallon, tocant les cançons Be Sweet i Jimmy Fallon Big![14][15] El segon senzill és Posing in Bondage, publicat el 8 d'abril de 2021. El video, també dirigit per la mateixa Michelle, presenta a Harmony Tividad de Girlpool com una treballadora d'un supermercat.[16]

El tercer i últim senzill de Jubilee és Savage Good Boy, publicat el 19 de març de 2021.[17] El vídeo també dirigit per Zauner, mostra un home, Michael Imperioli, com un bilionari en un búnquer amb la Michelle com una noia jove que ha convençut per viure amb ell.[18] És una preqüela del vídeo per Posing in Bondage.

El 10 de juny, una versió de la cançó Be Sweet es va publicar en un fictici llenguatge dels videojocs The Sims, i es publica en l'onzena expansió de The Sims 4.[19]

Referències[modifica]

  1. ↑ «June - Japanese Breakfast» (en anglès). Bandcamp, 01-07-2013. [Consulta: 7 juny 2021].
  2. ↑ «Where Is My Great Big Feeling? - Japanese Breakfast» (en anglès). Bandcamp, 06-06-2014. [Consulta: 8 juny 2021].
  3. ↑ «American Sound - Japanese Breakfast» (en anglès). Bandcamp, 24-07-2014. [Consulta: 8 juny 2021].
  4. ↑ Gardin, Russell. «Pop Music Has A Sense of Urgency: An Interview With Japanese Breakfast». FreePressHouston.com. Arxivat de l'original el 25 desembre 2016. [Consulta: 25 desembre 2016].
  5. ↑ Hannah, Andy. «In the Rugged Country: Michelle Zauner of Japanese Breakfast tells Andy Hannah about the loss which brought her back to the Pacific Northwest.». The Line of Best Fit, 18-10-2016. Arxivat de l'original el 25 desembre 2016. [Consulta: 24 desembre 2016].
  6. ↑ Gaca, Anna. «Japanese Breakfast Shares 'Jane Cum' Video, Signs to Dead Oceans». Spin. Eldridge Industries, 23-06-2016. Arxivat de l'original el 18 maig 2017. [Consulta: 31 maig 2017].
  7. ↑ «Japanese Breakfast - Music». japanesebreakfast.rocks. [Consulta: 6 juny 2020].
  8. ↑ Gotrich, Lars. «Japanese Breakfast's 'Road Head' Hits That State Between Wired And Zoned Out» (en anglès). NPR, 06-07-2017. [Consulta: 6 juny 2021].
  9. ↑ «Japanese Breakfast shares a new video for ‘The Body Is A Blade’» (en anglès). DIY, 19-10-2017. [Consulta: 6 juny 2021].
  10. ↑ Maicki, Salvatore. «Watch Japanese Breakfast’s “Boyish” video» (en anglès). The Fader, 13-02-2018. [Consulta: 6 juny 2021].
  11. ↑ Rettig, James. «Japanese Breakfast – “Boyish” Video» (en anglès). Stereogum, 13-02-2018. [Consulta: 6 juny 2021].
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 Wicks, Amanda. «Japanese Breakfast Soundtracks New Video Game “Sable”», 11-06-2018.
  13. ↑ Leas. «Japanese Breakfast – "Be Sweet"». Stereogum, 02-03-2021. [Consulta: 12 maig 2021].
  14. ↑ Blistein. «Japanese Breakfast Deliver Slick 'Be Sweet' on 'Fallon'». Rolling Stone, 16-03-2021. [Consulta: 5 abril 2021].
  15. ↑ Renshaw. «Watch Japanese Breakfast perform "Be Sweet" on Jimmy Fallon». The Fader, 16-03-2021. [Consulta: 5 abril 2021].
  16. ↑ Martoccio. «Japanese Breakfast Drops Spooky 'Posing in Bondage' Video, Announces Tour Dates». Rolling Stone, 08-04-2021. [Consulta: 8 abril 2021].
  17. ↑ Corcoran, Nina. «Japanese Breakfast Shares New Single "Savage Good Boy": Stream» (en anglès). Consequence, 19-05-2021. [Consulta: 20 maig 2021].
  18. ↑ Peters, Daniel. «Japanese Breakfast shares ‘Savage Good Boy’ music video starring Michael Imperioli of ‘The Sopranos’» (en anglès). NME, 20-05-2021. [Consulta: 20 maig 2021].
  19. ↑ «Japanese Breakfast did a Simlish cover for The Sims 4 because nonsense never gets old» (en anglès). The Verge, 10-06-2021.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Japanese_Breakfast&oldid=32031365»