Jaume Cabruja

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 17:28, 28 gen 2015 amb l'última edició de EVA2.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Jaume Cabruja (Reus 1752 - Barcelona 1831), va ser un missioner paül.[1]

Va fer els vots el 1770, va ser destinat a Barbastre i després a Mallorca, on va ser superior del convent (1795-1799). El 1799 passà a Reus, on volia reclamar una herència. No tornà a la congregació i el van expulsar. Aconseguí una plaça a l'església de sant Pere de Reus i després fou capellà de les monges Jerònimes a Barcelona.

Publicà unes Vindicias apologéticas compuestas por el Rdo, Jaime Cabruja, Presbítero de Reus, infamemente condenado reo y despojado injustamente de sus bienes por dos abogados. Tarragona: Por Miguel y Joaquín Puigrubí, 1810, reivindicant la seva herència i el més polèmic Antidoto verdadero contra la doctrina de tres proposiciones que se leen en un dictamen dado por el Dr. D. Antonio José Ruiz de Padron, ministro calificado del Santo Oficio, abad de Villamartín, sobre el Tribunal de la Inquisición. Reus: en l'oficina de Rubió, 1813, on carregava contra la dissolució de la Inquisició que proposava la Constitució de Càdis

Referències

  1. Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 160. 

Enllaços externs