Joan Abelanet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 15:14, 29 set 2016 amb l'última edició de Claudefà (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Joan Abelanet [nt 1] o Jean Abelanet / Abélanet (Ribesaltes [1] 20 d'agost del 1925) és un arquèoleg, especialista en els megàlits dels Pirineus Orientals.[2]

Biografia

Es llicencià en lletres clàssiques. Després de molts anys dedicats a prospecció arqueològica (el 1948 ja estudià la cova de l'Aragó i als anys 1950-1955 el dolmen de Brangolí), es doctorà en prehistòria a la universitat de Tolosa el 1977 amb una tesi doctoral [nt 2] sobre les pintures rupestres del Rosselló. Va treballar per al Centre National de la Recherche Scientifique de l'any 1968 al 1990, període en què estudià [3] el famós Vallée des Merveilles al peu del mont Bégo, i fou conservador del Museu de Talteüll de l'any 1978 al 1990.

Es dedicà a l'estudi dels gravats megalítics [4] i, d'entre els molts jaciments i monuments antics investigats per Abelanet a la Catalunya del Nord [5] se'n poden destacar les excavacions a la cova de l'Aragó [6] amb el descobriment de restes d'eines paleolítiques. Ha estat autor de diversos llibres, i d'un gran nombre d'articles especialitzats. Als anys 60 fou esmentat, i publicà diversos textos [7] amb la indicació d'autoria Abbé Jean Abelanet, cosa que manifestaria un estat eclesiàstic; el tractament seguí apareguen en anys posteriors, però amb menys freqüència. [nt 3]

Des de l'any, pel cap baix, 1994 [9] i fins al 2012 (i possiblement [10] fins al present, 2014), Jean Abelanet fou o ha estat president d'honor de l'"Association Archéologique des Pyrénées-Orientales". El 2004 [11] va ser distingit amb la medalla d'Oficial de les Arts i les Lletres, i el 2009 fou promogut [12] al grau d'oficial de la mateixa orde.

Obres

Selecció

Homenatge

Enllaços externs

Notes

  1. Encara que la majoria de la seva producció està signada Jean Abelanet, o Abélanet, un llibre en català té l'autoria en la forma Joan Abelanet
  2. Abelanet, Jean. Les gravures rupestres du Roussillon, Thèse de Doctorat de 3e cycle. Montpellier: Université Paul Valéry, 1976.  Llibre mecanografiat en dos volums
  3. Al 1966 era rector de Santa Maria de Toluges un abbé Abelanet [8] que podria haver estat la mateixa persona.

Referències

  1. «Jean Abélanet, al web de la "Library of Congress"» (en anglès). [Consulta: 1r novembre 2014].
  2. «Fitxa de Jean Abelanet al web de l'editorial "El Trabucaire"» (en francès). [Consulta: 1r novembre 2014].
  3. 3,0 3,1 Le Roux, Charles-Tanguy «Comptes rendus d'ouvrages: "Jean Abelanet Signes sans paroles"». Revue archéologique de l'ouest, Vol. 3 núm. 3, 1986, pàg. 158-159.
  4. Tarrús i Galter, Josep «Menhirs i art megalític a Catalunya: les darreres descobertes i el seu context». Notes, núm. 26, 2011, pàg. 93-102.
  5. «Cerca per "Jean Abélanet" al catàleg de la Mediateca de Perpinyà» (en francès). [Consulta: 1r novembre 2014].
  6. «Caune de l'Arago, per Christian Perrenoud, al web "Histoire Naturelle de l'Homme Préhistorique" del CNRS» (en francès). [Consulta: 1r novembre 2014].
  7. Selecció d'obres o referències a l'"abbé" Jean Abelanet: «Informations scientifiques», (1961). Permanence d'un art schématique dans les Pyrénées-Orientales (1962); Légendes et folklore rupestres des Pyrénées-Orientales, (1964).  Un bloc gravé à Fourtou (Aude), (1965).  Une Singulière confrérie: la Confrérie de Saint-Corneille (Rivesaltes P.O.), (1966).  Circonscription de Languedoc-Roussillon, (1968).  Les roches gravées du Capcir et de La Cerdagne (1976); Le rocher gravé de Fornols-Haut à Campome, Pyrénées-Orientales, France, (1986-1987). 
  8. «En Tuluges se recordó al abad Oliba y la "tregua de Diós"». La Vanguardia Española, 04-08-1966, pàg. 32.
  9. «Composition du bureau et du conseil d'administration au 30/11/94». Bulletin de l’A.A.P.-O., núm. 1, 01-12-1994, pàg. 84.
  10. «Conseil d'administration de l'A.A.P.O. au janvier 2010, al web de l'Associació [sense cap més actualització]» (en francès). [Consulta: 1r novembre 2014].
  11. Martzluff, Michel «Éditorial». Archéo 66, núm. 24, décembre 2009, pàg. 6.
  12. «Arrète de 24 juillet 2009, Nomination ou promotion dans l'ordre des Arts et des Lettres, al web del ministeri de cultura francès» (en francès). [Consulta: 1r novembre 2014].