Johannes Weidenbach
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 novembre 1847  Berlín |
| Mort | 28 juny 1902 (54 anys) |
| Dades personals | |
| Formació | Kreuzschule |
| Activitat | |
| Ocupació | pianista |
| Ocupador | Conservatori de Leipzig |
Johannes Weidenbach (Berlín, 29 de novembre de 1847 - 28 de juny de 1902) va ser un pianista alemany i professor de música.[1] És el germà de l'arquitecte Georg Weidenbach.[2]
Nascut en una família de professors, era fill del mestre Georg Gustav Weidenbach i Emilie Therese Schweitzer. Es va graduar de l'escola secundària a Dresden, el 1869-1871. Va estudiar al conservatori de Leipzig. A partir de 1873 va ensenyar piano al mateix centre. Entre els seus alumnes va tenir Karl Wendling, Stanislav Exner, Konstanza Erbicanu i Johann Levalter. Entre els seus estudiants fou conegut pel seu aforisme que els pianistes nord-americans (molts que van venir a estudiar a Leipzig) li recordaven les «grans aranyes que corren per les tecles».[3]
Va donar concerts a Leipzig i altres ciutats alemanyes, principalment com a intèrpret, acompanyat de Hans Sitt.
Adolf Ruthardt va dedicar la Sonata-Fantasy Op.31 (1888) a Weidenbach.
Referències[modifica]
- ↑ «Musical Items» (en anglès). The Etude Magazine, setembre 1902.
- ↑ Riemann Musik Lexikon : Aktualisierte Neuauflage in fünf Bänden (en alemany). 13a edició actualitzada. Magúncia: Schott, 2012. ISBN 978-3-7957-0006-5.
- ↑ Gienow-Hecht, Jessica C. E.. Sound diplomacy: music and emotions in transatlantic relations, 1850-1920 [Diplomàcia sonora: Música i emocions en les relacions transatlàntiques, 1850-1920] (en anglès). Chicago: University of Chicago Press, 2009. ISBN 978-0-226-29217-5.