José María Marco Tobarra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: José María Marco)
Infotaula de personaJosé María Marco Tobarra
Biografia
Naixement1955 Modifica el valor a Wikidata (68/69 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Professor associat
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTraducció, periodisme d'opinió, assaig, filologia hispànica, literatura castellana i edició Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, periodista, professor d'universitat, editor col·laborador, periodista d'opinió, assagista, columnista, traductor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Pontifícia de Comillas
La Razón
Libertad Digital Modifica el valor a Wikidata
Participà en
14 març 2018Manifest per la Història i la Llibertat Modifica el valor a Wikidata

Lloc webjosemariamarco.com Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): josemariamarco1 Modifica el valor a Wikidata

José María Marco Tobarra (Madrid, 14 de octubre de 1955) és un intel·lectual, professor i columnista espanyol. Destaca en el camp de la biografia, l'assaig i l'article periodístic.

L'estudi de la història política i intel·lectual espanyola al voltant de la crisi de 1898, fins a la Segona República, ha portat a José María Marco a elaborar una posició crítica sobre el nacionalisme, en particular el nacionalisme espanyol. El nacionalisme no és una exageració perillosa del patriotisme. És una ideologia, apareguda a finals del segle xix, que aspira a destruir la nació liberal i a construir-ne una altra basada en la raça, la llengua o la cultura. Aquesta nova nació és forçosament excloent. El nacionalisme és una de les "religions polítiques", característiques del segle xx, que més destrucció han sembrat. Marco advoca per “dotar de contingut cívic i moral a el corpus de doctrina liberal”.[1]

El nacionalisme s'oposa al patriotisme, tot i que pot utilitzar-lo. El patriotisme és una virtut cívica basada en l'amor al nostre país, que ens porta a estimar-lo com és i no com ens agradaria que fos. Aspira a preservar i a millorar, si és el cas, el seu país. I es troba a la base de les democràcies liberals i pluralistes en què vivim. És el gran tema sobre el qual Marco va escriure la seva Historia patriótica de España (“Història patriòtica d'Espanya”) (2011), un llibre que va proposar una visió integradora d'un país plural, obert i europeu.[2][3]

José María Marco és catòlic. Afiliat al PSOE i a la UGT entre 1983 i 1989. Es va presentar com a candidat a Senador per Madrid a la candidatura de VOX (eleccions del 28 d'abril de 2019) i va obtenir 610.601 vots.[4][5] Es va presentar a les eleccions a l'Assemblea de la Comunitat de Madrid a la candidatura de VOX (26 de maig de 2019), va obtenir 287.667 vots i va renunciar a recollir l'acta[6] Des de llavors no està relacionat amb cap organització ni partit polític.

Obra[modifica]

  • (1988) La inteligencia republicana. (“La intel·ligència republicana”)  Manuel Azaña (1898-1930) (Biblioteca Nueva, 1988).[7]
  • (1990) Azaña. Una biografia (“Azaña. Una biografia”) (Mondadori, 1991; Planeta, 1998; Libros Libres, 2007; Biblioteca Online, 2013).
  • (1991) Viaje de California (“Viatge de Califòrnia”) (Pre-Textos, 1991).
  • (1997) La libertad traicionada (“La llibertat traïda”) (Planeta, 1997; Gota a Gota, 2007).
  • (2001) Francisco Giner de los Ríos. Poder, estética y pedagogía (“Francisco Giner dels Rius. Poder, estètica i pedagogia”) (Ciudadela, 2007; Biblioteca Online, 2012).
  • (2007) La nueva revolución americana (“La nova revolució americana”) (Ciudadela, 2007).
  • (2009) Historia patriótica de España (“Història patriòtica d'Espanya”) (Planeta, 2011, 2013).[8]
  • (2013) Antonio Maura. La política pura (“Antonio Maura. La política pura”) (Gota a Gota, 2013).[9]
  • (2015) Sueño y destrucción de España. Los nacionalistas españoles (“Somni i destrucció d'Espanya. Els nacionalistes espanyols”) (1898-2015) (Planeta, 2015).[10]
  • (2019) Diez razones para amar España (“Deu raons per estimar Espanya”) (Libris, 2019).
  • (2019) El verdadero amante. Lope de Vega y el amor. (Ediciones Insólitas, 2019).[11]
  • (2020) La Hora de España. Una afirmación liberal conservadora (“L'Hora d'Espanya. Una afirmació liberal conservadora”) (Deusto, 2020).

Referències[modifica]

  1. «El patriota veraz», 08-02-2012. [Consulta: 28 gener 2020].
  2. "Una historia patriótica de España" (PDF). Cuadernos de Pensamiento Político.. FAES, 2007, p. 220-222 [Consulta: 28 gener 2020].  Arxivat 2020-10-27 a Wayback Machine.
  3. "Una historia patriótica de España"(PDF). Cuadernos de Pensamiento Político.. FAES, 2012, p. 225-227 [Consulta: 28 gener 2020].  Arxivat 2020-09-28 a Wayback Machine.
  4. «"El escritor José María Marco será el candidato de VOX al Senado por Madrid".». La Vanguardia, 17-03-2019.
  5. «Resolución de 24 de mayo de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se publica el resumen de los resultados de las elecciones al Congreso de los Diputados y al Senado convocadas por Real Decreto 129/2019, de 4 de marzo, y celebradas el 28 de abril de 2019, conforme a las actas de escrutinio general y de proclamación de electos remitidas por las correspondientes Juntas Electorales Provinciales y por las Juntas Electorales de Ceuta y de Melilla». Boletín Oficial del Estado n.º 129 de 30 de mayo de 2019.. Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado, 129, pàg. 57340-57424.
  6. «"El número dos de la candidatura de Vox renuncia a su escaño en la Asamblea"». La Vanguardia, 05-06-2019.
  7. Avilés Farré, Juan «En torno a Azaña». Universidad del País Vasco [Bilbao], p. 279–283.
  8. Quintanilla Navarro, Miguel Ángel «Una historia patriótica de España». Cuadernos de Pensamiento Político. FAES [Madrid], p. 225–227. Arxivat 2020-09-28 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2020-09-28. [Consulta: 22 maig 2020].
  9. Ruiz-Manjón, Octavio «La formación de una clase política». Revista de Libros, 16-04-2014.
  10. Sáenz-Francés San Baldomero, Emilio «Sueño y destrucción de España. Los nacionalistas españoles (1898–2015)». Comillas Obra of International Relations. Universidad Pontificia Comillas, p. 110–111.
  11. «’’José María Marco descubre 'El verdadero amante' que hay detrás de Lope de Vega’’». Libertad Digital, 30-04-2019.

Enllaços externs[modifica]