José de la Peña Aguayo
 Quadre de José de la Peña y Aguayo, del pintor José Vallespín, conservat al Museu Aguilar y Eslava de Cabra (Còrdova)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) José de la Peña y Aguayo 16 desembre 1801 Cabra (Província de Còrdova) |
| Mort | 1853 (51/52 anys) Madrid |
 Ministre d'Hisenda | |
| 15 de febrer de 1846 – 16 de març de 1846 | |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, polític |
| Partit | Partit Moderat |
Premis | |
José de la Penya Aguayo (Cabra, 16 de desembre de 1801 – Madrid, 3 de novembre de 1853) va ser un advocat, militar, escriptor espanyol, ministre d'Hisenda en 1846 i senador vitalici en 1847. És conegut especialment per haver estat defensor de l'heroïna granadina Mariana Pineda.[1]
Biografia[modifica]
Va estudiar Filosofia al Col·legi de la Puríssima Concepció de Cabra. D'allí va passar a la Universitat de Granada, on va cursar estudis de Jurisprudència, obtenint el títol d'advocat el gener de 1824. Va conèixer personalment a Mariana Pineda, probablement perquè la seva mare, María de los Dolores Muñoz i Bueno, era de Lucena i una de les seves obres més famoses obres va ser, precisament, una biografia de Mariana Pineda, escrita en 1836. Amb ella va tenir una filla, Luisa de la Peña y Pineda, nascuda en 1829 i morta en 1854, que va acollir després de la mort de Mariana, va reconèixer mitjançant escriptura pública en 1846 i va nomenar única hereva en el seu testament atorgat en 1853.[2]
Va ser com a advocat a Cabra fins a 1823 i com a professor d'Economia Política en el Col·legi de la Puríssima Concepció de Cabra. A la mort de Ferran VII d'Espanya és nomenat oficial major de la secretaria de govern del comte d'Ofalia, així com intendent de Palau. L'agost de 1836 deixà els seus càrrecs i tornà a exercir d'advocat. Fou elegit diputat per la província de Màlaga en 1837, 1840, 1844 i per la de Còrdova en 1846, corts que van revisar l'Estatut Reial de 1834.[3] Reconegut jurisconsult, va ser ministre d'Hisenda en el primer govern de Manuel Pando Fernández de Pinedo (febrer-març de 1846). Després fou condecorat amb la Creu i Placa de l'Orde de Carles III i nomenat senador vitalici.[4]
Obres[modifica]
- Discurso histórico-legal sobre la sucesión de la corona.
- El juicio de los jurados para conocer de la causa contra los canónigos de la Santa iglesia primada de Toledo.
- Vida de Dª Mariana Pineda.
- Tratado de la hacienda de España.
- Defensa del Príncipe de la Paz.
Referències[modifica]
- ↑ Diccionario universal de historia y de Geografía; Tomo VI; México, 1855; Biblioteca de la Universidad de Harvard.
- ↑ José de la Peña y Aguayo. Andalucía en la historia, ISSN 1695-1956, Vol. 2, Nº 7, 2004, pags. 84-89.
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Fitxa del Senat
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Manuel María Sierra y Moya |
Ministre d'Hisenda (febrer-març) 1846 |
Succeït per: Francisco de Paula Orlando |
_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small}
