Josué Guébo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosué Guébo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 juliol 1972 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Abidjan (Costa d'Ivori) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, professor d'universitat, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Abidjan Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Premis

Josué Yoroba Guébo, o Josué Guébo (Abidjan, Costa d'Ivori, 21 de juliol de 1972) és un escriptor i acadèmic de Costa d'Ivori. Figura important de la poesia contemporània africana, també és un contista, dramaturg, assagista i autor de literatura infantil. Ha guanyat el Gran Premi Bernard Dadié i el Premi Tchicaya U Tam'si de Poesia Africana.

Va començar a escriure poesia quan era jove, els seus primers poemes els va compondre a l'edat de dotze o tretze anys. El seu interès li va portar a llegir les obres d'Aimé Césaire i Paul Verlaine. També va ser influenciat pels grans escriptors africans que va descobrir durant estudiava a la universitat. S'ha doctorat en Història i Filosofia de les Ciències, i també és professor investigador a la Universitat Félix-Houphouët-Boigny d'Abidjan,[1] és membre de la Société ivoirienne de bioéthique, d'épistémologie et de logique (SIBEL).[2] Guébo ha dirigit l'Associació d'Escriptors de Costa d'Ivori (AECI) de 2011 a 2016.[3][4]

Obres[modifica]

  1. L'oiseau indigo. «Josué Guébo, Côte d'Ivoire». Arxivat de l'original el 24 d’octubre 2017. [Consulta: 23 octubre 2017].
  2. Agence universitaire de la francophonie. «M. Josué Yoroba GUEBO, Université Félix Houphouët-Boigny, Côte d'Ivoire» (en français). Arxivat de l'original el 22 d’octubre 2017. [Consulta: 22 octubre 2017].
  3. M’Bah Aboubakar «Interview / Josué Yoroba Guébo (président de l'Association des écrivains de Côte d'Ivoire) : "Nous voulons renouer le dialogue entre les écrivains"» (en français). L'expression, 20-12-2011.
  4. SY/ls/APA «Macaire Etty élu nouveau président des écrivains de Côte d'Ivoire» (en français). Agence de presse africaine, 04-04-2016.
Poesia
  • 2009: L'or n'a jamais été un métal (Vallesse, Abidjan) ;
  • 2010: D'un mâle quelconque (Apopsix, Paris) ;
  • 2011: Carnet de doute (Panafrika/Silex/Nouvelles du sud, Dakar) ;
  • 2011: Mon pays, ce soir (Panafrika/Silex/Nouvelles du sud, Dakar) ;
  • 2014: Songe à Lampedusa (Panafrika/Silex/Nouvelles du sud, Paris) ;
  • 2015: L'Enfant qui disparaît est une lettre d'alphabet (Panafrika/Silex/Nouvelles du sud, Paris) ;
  • 2015: Dapidahoun, chantiers d'espérances (Les Editions du Net) ;
  • 2016: My country, tonight (Action Books), traduit en anglais par Todd Fredson ;
  • 2016: Aux chemins de Babo Naki (l'Harmattan, Paris) ;
  • 2017: Think of Lampedusa (University of Nebraska Press, Nebraska).
Novel·les
  • 2012: L'ombre du pont (Balafons, Abidjan).
Assaigs
  • 2015: Une histoire de l'objectivité : L'objectivité dans les sciences, de Parménide à l'intelligence artificielle (Presses Académiques Francophones).
  • 2016: Les Sommeils des indépendances, Chroniques pour une Afrique intégrée (Harmattan Côte-d'Ivoire) ;
  • 2016: Dictionnaire des mots et expressions du français ivoirien (l'Harmattan, Paris).
Teatre
  • 2016: Le blues des oranges (Les Editions du Net)
Obres col·lectives
  • 2007: La paix par l'écriture (Vallesse, Abiyán);
  • 2010: Des paroles de Côte-d'Ivoire pour Haïti, notre devoir de solidarité (Ceda/Nei).
  • 2013: Monsieur Mandela (Panafrika/Silex/Nouvelles du sud, Paris), Collectif ;
  • 2015: Ce soir quand tu verras Patrice (Panafrika/Silex/Nouvelles du sud, Paris), Collectif.
Cròniques
  • 2012: L'ombre du pont (Balafons, Abidjan).
Per infants
  • 2013: Le père Noël aime l'attiéké (Les classiques ivoiriens).

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]