José Sobejano y Ayala

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 00:44, 1 feb 2016 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

José Sobejano y Ayala (Cintruénigo, Navarra, 16 de desembre de 1791 - Madrid, Castella, 14 de setembre de 1857) fou un compositor navarrès.

Estudià amb el seu pare, i als dotze anys féu oposicions a la plaça d'organista de l'església de la Santa Creu de Campon, assolint el segon lloc entre nou opositors. Dos anys després guanyà, per unanimitat, el càrrec d'organista de la Catedral de Pamplona, i despès s'allistà en l'exèrcit del general Francisco Espoz e Ilundain, més conegut per Espoz y Mina per a lluitar contra els francesos, confiant-se-li la direcció de les bandes de música de la divisió. Acabada la guerra, tornà a Pamplona i posteriorment fou mestre de capella de la Catedral de Lleó, d'on es traslladà a Madrid, dedicant-se al principi al professorat particular. El 1827 fou nomenat mestre de piano del Reial Seminari de Nobles i organista de la Capella Reial de Sant Isidre.

Va escriure molta i excel·lent música religiosa, entre les quals destaca un ofici de difunts; un Rèquiem a tota orquestra; Les set paraules, etc... També deixà mètodes de solfeig i de piano.

Bibliografia

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=José_Sobejano_y_Ayala&oldid=16379813»