Juan Bisquert

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJuan Bisquert

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1962 Modifica el valor a Wikidata (61/62 anys)
Düsseldorf (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófísic, acadèmic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Castella-la Manxa
Universitat Jaume I Modifica el valor a Wikidata

Lloc webelp.uji.es… Modifica el valor a Wikidata

Juan Bisquert (Düsseldorf, 1962), és un físic valencià, reconegut internacionalment pels seus treballs sobre materials i dispositius per a la conversió d'energia solar.

Biografia[modifica]

Juan Bisquert és natural de Dénia, llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat de València en 1985 i es va doctorar en Física el 1992 per la Universitat de València. De 1987 a 1992 va treballar a la Universitat de Castella-la Manxa en Albacete. En aquest temps el seu treball científic es va dedicar a la física matemàtica, amb l'estudi dels fonaments de la teoria quàntica. Des de 1992 és professor de Física Aplicada a la Universitat Jaume I, a Castelló, on ha estat catedràtic d'universitat des de 2004. Des de 2015 és director fundador de l'INAM (Institut de Recerca en Materials Avançats),[1] que investiga sobre materials, nanoestructures i dispositius per a la producció d'energia neta. És editor sènior de la publicació "Journal of Physical Chemistry Letters" i membre dels Consells Assessors de "Energy and Environmental Science", "ChemElectroChem" i "Sustainable Energy & Fuels". Des de 2008 a 2016 ha estat president de la Societat Fotovoltaica Nano (SEFIN). Bisquert va crear les conferències nanoGe.[2] Des de 2017 és el president de la Fundació Scito del País Valencià. Juan Bisquert ha rebut més de 14.000 cites en articles científics.[3] Al 2014, 2015 i 2016 ha aparegut a la llista "ISI Highly Cited Researchers", que identifica els autors més citats per a la seua àrea d'estudis.[4] Des de 2017 és el president de la Fundació Scito del País Valencià,[5] on ha fundat la plataforma de publicació oberta en català Descriu.[6]

Recerca[modifica]

El seu treball de recerca se centra en l'estudi dels materials i processos electrònics per formar dispositius de conversió d'energia solar amb materials de baix cost. Els principals camps d'estudi actual són les perovskites híbrides[7] i els dispositius de producció de combustible amb semiconductors a partir de llum solar. El treball més conegut de Bisquert és sobre els mecanismes que regulen el funcionament de les cèl·lules solars d'òxids metàl·lics nanoestructurats, com ara diòxid de titani, sensibilitzades per colorant (dye-sensitized solar cell). Les seves contribucions produeixen una àmplia gamma de conceptes i mètodes de caracterització que s'utilitzen àmpliament per analitzar el funcionament dels dispositius fotovoltaics i optoelectrònics en general. Alguns d'aquests conceptes estan formulats en la sèrie de llibres que aporten una introducció conceptualment innovadora a les cèl·lules solars, com són Nanostructured Energy Devices -- Equilibrium Concepts and Kinetics (ECK),[8] Nanostructured Energy Devices – Foundations of Carrier Transport (FCT) (2017) i The Physics of Solar Cells: Perovskites, Organics, and Photovoltaics Fundamentals. També ha editat la monografia “Photoelectrochemical Solar Fuel Production: From Basic Principles to Advanced Devices ", Ed. Sixto Giménez i Juan Bisquert,[9] que aporta un sumari de l'estat de l'art en el camp de la producció de combustible a partir de la llum solar.

Referències[modifica]