Julian Cayo-Evans

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJulian Cayo-Evans
Biografia
Naixement22 abril 1937 Modifica el valor a Wikidata
Silian (Gal·les) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 març 1995 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Dades personals
FormacióUniversitat Agrària Reial Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactivista polític, criador de cavalls Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit britànic Modifica el valor a Wikidata
ConflicteRevolta comunista malaia Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJohn Cayo Evans (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Julian Cayo-Evans (Silian, 22 d'abril de 1937 - 28 de març de 1995), va ser un activista polític gal·lès i durant un temps líder de l'organització paramilitar Exèrcit Lliure de Gal·les.[1][2]

Biografia[modifica]

Nascut a 'Glandenys', Silian, prop de la ciutat de Lampeter, on també va morir, Cayo-Evans es va educar a l'internat Millfield School al poble d'Street al comtat de Somerset, Anglaterra.[2] El seu pare, John Cayo Evans, va ser professor de matemàtiques al St David's College de Lampeter (més tard rebatejada Universitat de Gal·les, Lampeter) i durant els anys 1941-42 fou High Sheriff of Cardiganshire.[3] El 1955, va ser reclutat per al servei militar, servint en el regiment South Wales Borderers va lluitant contra les guerrilles comunistes a la Malàisia britànica durant la coneguda com a guerra d'alliberament nacional antibritànica. Al seu retorn, va assistir a la Royal Agricultural University de Cirencester, i després d'un període com a administrador colonial a l'Índia Britànica va tornar a Lampeter per criar cavalls de pelatge palomino i de raça appaloosa a la seva granja.[4][5]

Activisme polític[modifica]

Més conegut com a líder de l'Exèrcit Lliure de Gal·les, sembla que Cayo-Evans es va radicalitzar a principis dels anys 60, especialment durant la construcció de l'embassament Llyn Celyn que va anegar la comunitat rural de Capel Celyn.[1] Va estar actiu dins l'Exèrcit Lliure de Gal·les durant la dècada de 1960 i juntament amb altres dos membres, Dennis Coslett i Gethyn Ap Iestyn (també conegut com Gethin ap Gruffydd), va ser jutjat per conspiració per provocar explosions i altres delictes contra l'ordre públic el 1969. Van ser condemnats a quinze mesos de presó.[6][7]

El 2005, el diari Western Mail va publicar informació procedent dels Arxius Nacionals del Regne Unit, afirmant que Cayo-Evans tenia una "edat mental de 12 anys", i que Coslett, el seu segon al comandament, estava "desequilibrat".[8]

Cultura popular[modifica]

L'any 2000, la cervesera Tomos Watkin va canviar el nom del pub de l'hotel Apollo de Cardiff per "The Cayo Arms".[9] I el març de 2008, Anhrefn Records va publicar una gravació de Cayo-Evans tocant l'acordió i parlant entre cançons, principalment presentant-les. L'àlbum es titula Marching songs of the Free Wales Army.[10]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Ebenezer, Lyn «Cayo Evans» (en gal·lès). BBC Cymru [Consulta: 12 desembre 2023].
  2. 2,0 2,1 Heath, Tony «Obituary:Julian Cayo Evans» (en anglès). The Independent, 30-03-1995 [Consulta: 12 desembre 2023].
  3. «Evans, John Cayo» (en anglès). WHO'S WHO and WHO WAS WHO. Oxford University Press. [Consulta: 12 desembre 2023].
  4. «CAYO-EVANS, WILLIAM EDWARD JULIAN (1937-1995), political activist» (en anglès). The Dictionary of Welsh Biography. [Consulta: 12 desembre 2023].
  5. «Julian Cayo-Evans» (en anglès). World Biographical Encyclopedia, Inc.. [Consulta: 12 desembre 2023].
  6. Huw Meredydd & Clare Hutchinson «Palm Sunday arrests: Welsh nationalists recall dawn raid» (en anglès). BBC News, 12-04-2023 [Consulta: 11 desembre 2023].
  7. «Funeral for Free Wales Army chief» (en anglès). BBC News, 26-05-2004 [Consulta: 11 desembre 2023].
  8. «Cayo Evans? His mental age is 'about 12 years'» (en anglès). Wales Online, 31-03-2005 [Consulta: 11 desembre 2023].
  9. Gibbs, Geoffrey «Tory anger over Welsh pub name». The Guardian, 06-07-2000 [Consulta: 12 desembre 2023].
  10. «Cayo Evans – Marching Songs Of The Free Wales Army». Discogs. [Consulta: 12 desembre 2023].

Bibliografia[modifica]