La Moma

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeLa Moma

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge fictici Modifica el valor a Wikidata
Context
Present a l'obradansa de la Moma Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
Veu de La Moma Modifica el valor a Wikidata

La Moma és un personatge participant de la Dansa de la Moma, una de les danses de més prestigi i història dintre del actes de la festa del Corpus Christi de València. Simbolitza la Virtut, i va acompanyada per els momos, perrsonatges que simbolitzen els pecats capitals.[1][2][3][4]

Història[modifica]

La figura de la Moma no va formar part de la dansa des dels seus orígens, sinó que no és fins ben entrat el segle xviii quan es comença a tenir constància documental de la seva participació a la dansa que realitzaven fins aquell moment els coneguts com a momos, que simbolitzaven els pecats capitals.[5]

Tot i això, la incorporació d'aquesta figura femenina, que representava la Virtut i la seva lluita quotidiana front els pecats capitals que no deixaven de temptar-la, va donar un gran impuls a aquesta dansa, de manera que va desbancar altres danses i actes de les festes del Corpus de València, passant a convertir-se en la dansa més representativa d'aquesta festivitat a València.[5]

El ball dels momos sembla tenir origen francès, encara que va arribar a la Península a mitjans del segle XV, ja que hi ha documentació de la seva participació en la celebració de l'entrada de Joan II i la seva dona a València per a la jura dels Furs el 1459 En aquesta època el ball estava unit a celebracions civils, encara que a partir de 1544 es té constància documental de la seva participació a la festivitat de Corpus de València, unida en aquell moment a les roques.[5]

Entre aquestes roques, es té documentació que testifica les havia representant l'Infern i el Judici, i es pensa havien de tenir música i danses, perquè en la documentació existent sobre les despeses de les celebracions per la visita a la ciutat de Carles I el 1528; al compte de despeses de 1533 se cita el pagament de quatre ducats als músics que tocaven en aquestes Roques. També es creu que aquestes danses podien anar acompanyades de pantomimes. La dansa dels mossos havia de formar-ne part, així, els Moms, eren dansaires o mojigangueros de caràcter maligne, per sortir a la Roca de l'Infern, sobre la qual els Moms han ballat fins a principis d'aquest segle.[3]

Tot i tractar-se d'una figura femenina, la seva interpretació ha estat en mans d'homes des del seu origen fins a l'actualitat, formant part d'aquesta tradició que els homes que la interpreten han de ser propietaris del vestit que porten.[3]

La denominació es pot relacionar amb el francès antic mommer ‘posar-se una màsquera’,[6] mot d’origen germànic que retrobem, entre altres llengües, en l’anglès mummers.[7]

Referències[modifica]

  1. Salvador Seguí (Recopilado por), Fermín Pardo (Recopilado por), José Angel Jesús María Romero (Dibujos) (01-10-1978). «Danzas del Corpus valenciano». Cuadernos de Música Folklórica Valenciana (Piles). Consultado el 06072022.
  2. Pardo Pardo, Fermín (2018). «Les danses del Corpus de València en les últimes dècades del segle xx. Crònica d’una recuperació». Els Papers del Corpus. Consultado el 05-07-2022
  3. 3,0 3,1 3,2 vincent&vincent-media. «Fundación Joaquín Díaz - Revista de Folklore». funjdiaz.net (en spanish). Consultado el 18 de julio de 2022.
  4. Atienza Peñarrocha, Antonio. La dansa de la Moma del Corpus de València. Els Papers del Corpus. 1 Ajuntament de València
  5. 5,0 5,1 5,2 Llorca Ulzurrun de Asanza, Pau (2018). «De les roques a les dansetes. La dolçaina en la festa del Corpus de València.». Els Papers del Corpus 4.
  6. «mommer» (en anglès). Wikdictionary, 23-08-2023.
  7. «Mummers Parade» (en anglès). Wikipedia, 10-11-2023.