La Solana (Montesquiu)
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||||
| Tipus | Masia  | ||||||
| Construcció | segle xix | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | ||||||
| Altitud | 631 m | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Montesquiu (Osona) | ||||||
| |||||||
| IPA | |||||||
| Identificador | IPAC: 23116 | ||||||
| |||||||
La Solana és una obra de Montesquiu (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una antiga masoveria habilitada com a casa de colònies.
Descripció[modifica]
Antic complex agrari format per la casa o residència, la cabana i unes quadres, elements disposats de forma lineal i orientats amb la façana principal al sud. Aquesta disposició no impedeix l'existència d'una era, que no queda delimitada per cap construcció. La casa, edifici principal, consta de planta, pis i golfes, amb teulada a dues vessants e teula àrab. Actualment ha estat reconvertida en casa de colònies, el que ha fet canviar tota l'estructura interna i els forjats ruïnosos que tenia. Els materials emprats han estat moderns (ferro, etc.).[1]
Història[modifica]
Antiga masoveria lligada al terme del castell de Montesquiu. Va ser construïda a mitjans de segle xix, amb funcions d'explotació agrària. Restà abandonada des de mitjans del segle xx, la qual cosa accelerà la seva ruïna, que arribà a ser total a la dècada dels 70. Va ser restaurada entre els anys 1982 i 1985 i compleix les funcions de casa de colònies. La restauració, obra de Jordi Ambròs, respectà la fesomia externa, però hagué d'afectar per complet als forjats, teulada i part dels murs de la casa. Tot i que es conservà l'estructura, s'introduïren elements nous com el formigó, el ferro, i s'arrebossaren tots els murs, excepte els de la cabana.[1]