La libertad

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLa libertad
Fitxa
DireccióLisandro Alonso Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióHugo Alberto Alonso
Dissenyador de produccióLisandro Alonso Modifica el valor a Wikidata
GuióLisandro Alonso Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJuan Montecchia
FotografiaCobi Migliora (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeLisandro Alonso Modifica el valor a Wikidata
ProductoraR/M Films
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena2001 Modifica el valor a Wikidata
Durada73 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0291310 Filmaffinity: 194410 Allocine: 35253 Rottentomatoes: m/la-libertad-freedom Letterboxd: la-libertad Allmovie: v246222 TCM: 529277 TMDB.org: 94649 Modifica el valor a Wikidata

La libertad és una pel·lícula dramàtica de l'Argentina filmada en color dirigida per Lisandro Alonso sobre el seu propi guió que es va estrenar el 28 de juny de 2001. La pel·lícula es va preestrenar al Festival de Cinema de Buenos Aires a l'abril de 2001 i va ser convidada al 54è Festival Internacional de Cinema de Canes de maig del mateix any on es va exhibir en la secció oficial Un certain regard.[1] La direcció del Festival va acordar la pel·lícula amb la condició que el seu director, Lisandro Alonso esborrés l'últim pla, on Misael esclata a riure davant la càmera.[2]

Sinopsi[modifica]

Misael viu en la muntanya de la pampa treballant amb la seva destral i sobreviu només amb l'indispensable i gairebé sense contacte amb altres persones. El film segueix la seva vida minut a minut intentant descobrir a través de petits moviments o accions la seva manera d'estar al món.[3]

Repartiment[modifica]

Van participar del film els següents intèrprets:[3]

Comentaris[modifica]

Laura M. Martins a Cine, política y (post)estado. La libertad de Lisandro Alonso va escriure:

« ”En definitiva, les imatges amb les quals treballa Alonso són hàptiques en el sentit que emfatitza la naturalesa immanent i corporal de l'experiència de l'art; exhibeix una economia de la mirada alternativa que privilegia la presència material de la imatge. Cinema háptico en el sentit de constituir-se en un objecte amb el qual interactuem més que ser una il·lusió en la qual ingressem (Marks 190) com en un viatge immòbil.”[4] »

Javier Porta Fouz a El Amante del cine va dir de la pel·lícula:

« …en la seva desafiadora originalitat estètica presenta un univers, de tan pegat a la terra, gairebé extraterrenal”.[3] »

Marcelo Panozzo al Catálogo del Festival de Buenos Aires va opinar:

« ”La senzillesa del conte, sumada a les seves complexes ressonàncies, i les seves qualitats artesanals arrodoneix un model de cinema que de tan evident ningú s'havia arriscat a fer.” [3] »

Nominacions i premis[modifica]

Als Premis Cóndor de Plata 2002 fou nominada a la Millor opera prima, i va rebre el premi Fipresci i el premi KNF al Festival Internacional de Cinema de Rotterdam.[5]

Referències[modifica]

  1. «Festival de Cannes: Freedom». festival-cannes.com. [Consulta: 21 octubre 2009].
  2. Nicolas Azalbert. «Histoires du nouveau cinéma argentin. De Historias breves (1995) à Historias extraordinarias (2008)». Cahiers des Amériques latines, 2012.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Manrupe, Raúl; Portela, María Alejandra. Un diccionario de films argentinos II 1996-2002. Buenos Aires: Editorial Corregidor, 2003. 
  4. Martins, Laura M. «Cine, política y (post)estado. La libertad de Lisandro Alonso». [Consulta: 28 setembre 2021].
  5. 31st International Film Festival Rotterdam al web de la Fipresci

Enllaços externs[modifica]