Laflammeïta
 Laflammeïta | |
|---|---|
| Fórmula química | Pd₃Pb₂S₂ |
| Epònim | Joseph H. G. Laflamme  |
| Localitat tipus | Dipòsit d'elements del grup del platí de Kirakkajuppura, Sompujärvi, complex de Penikat, Lapònia, Finlàndia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.BC.60 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BC.60 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/B.12 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Color | color crema amb tints marronosos |
| Exfoliació | perfecta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2000-014 |
| Símbol | Lfl |
| Referències | [1] |
La laflammeïta és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser anomenat així en honor de Joseph Hector Gilles Laflamme, un mineralogista canadenc en reconeixement per les seves contribucions a la caracterització dels minerals del grup del platí.
Característiques[modifica]
La laflammeïta és un sulfur de fórmula química Pd₃Pb₂S₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Segons la classificació de Nickel-Strunz forma part del grup 2.BC.60 (Sulfurs metàl·lics amb Rh, Pd, Pt...).
Formació i jaciments[modifica]
S'ha descrit a Lapònia, Sibèria i Stillwater (Canadà). Descrit junt amb altres minerals del grup del platí en intrusions ultrabàsiques. Es troba estretament relacionat amb la parkerita (Ni₃Bi₂S₂).
Referències[modifica]
- ↑ «Laflammeite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].