Leonel Mário d'Alva

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLeonel Mário d'Alva

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1935 Modifica el valor a Wikidata (88/89 anys)
illa de São Tomé Modifica el valor a Wikidata
  Primer ministre de São Tomé i Príncipe
21 de desembre de 1974 – 12 de juliol de 1975
← Càrrec nou
  Ministre d'Afers Exteriors
1975 – 1978
  President de l'Assemblea Nacional
1975 – 1980
← Nou càrrec

1991 – 1994
Activitat
OcupacióPolític
PartitMLSTP/PSD
PCD-GR

Leonel Mário d'Alva (nascut en 1935) és un polític de São Tomé i Príncipe. Va servir com a Primer Ministre de São Tomé i Príncipe[1] del 21 de desembre de 1974 fins al 12 de juliol de 1975, quan el país va obtenir la independència de Portugal.

Va estudiar la secundària a Angola fins a 1956. Després de la massacre de Batepá de 1953 va interessar-se per la política i fou un dels fundadors en 1960 del Comité de Libertação de São Tomé e Príncipe (CLSTP), que en una conferència a Malabo en 1972 es convertiria en Moviment per l'Alliberament de São Tomé i Príncipe.[2]

De finals de 1975 a 1980, D'Alva fou president de l'Assemblea Nacional de São Tomé i Príncipe, i de 1975 a 1978 fou ministre d'afers exteriors. Després de les eleccions legislatives de São Tomé i Príncipe de 1991, fou elegit novament president de l'Assemblea Nacional fins a 1994.[3] I després de les eleccions presidencials de São Tomé i Príncipe de 1991 va ser president interí del 4 de març al 3 d'abril de 1991. Posteriorment abandonà el MLSTP/PSD per ingressar al Partit de Convergència Democràtica - Grup de Reflexió (PCD-GR).

Referències[modifica]

  1. «São Tomé e Príncipe celebra 539 anos da sua descoberta pelos portugueses» (en portuguese). Portuguese News Network, 23-12-2009 [Consulta: 31 octubre 2010].
  2. Massacre de Batepá despertou Leonel Mário d'Alva para a luta independentista, entrevista a DW Africa, 23 de setembre de 2014
  3. Leonel Mário d'Alva al web de l'Assemblea


Càrrecs públics
Precedit per:
Nou càrrec
Primer ministre de São Tomé i Príncipe

1974-1975
Succeït per:
Miguel Trovoada