Les Mines (Hostalric)
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||||
| Tipus | Mina d'aigua  | ||||||
| Construcció | Medieval, segle XIX | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Hostalric (Selva) | ||||||
| Localització | Subsòl nucli antic Hostalric i també del castell. Hostalric (Selva) | ||||||
| |||||||
| IPA | |||||||
| Identificador | IPAC: 33696 | ||||||
| |||||||
Les Mines són una xarxa de mines subterrànies al subsòl del nucli urbà d'Hostalric (Selva). Formen part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
Sota el subsòl del nucli urbà d'Hostalric i del castell d'Hostalric, s'hi troba una densa xarxa de 3000 metres de mines subterrànies (en alguns trams les galeries de les mines han quedat obstruïdes degut a obres que s'han realitzat en els habitatges que hi ha just damunt seu, a l'exterior). Hi ha tres galeries, la galeria nord i la galeria sud (més pròxima a la fortalesa) que es troben connectades, i la galeria de la mina dels safareigs (situada a la zona més baixa del centre d'Hostalric) que probablement rebria les aigües que perdia la mina sud.[1]
Les mines van ser excavades en profunditats d'entre 10 i 20 metres, i van ser construïdes seguint el sistema àrab: un pou tapat (amb volta de maó sec, anomenat Tholos) a cada 50 metres i mina. La gresa és el dur material que fou necessari excavar per obrir els passadissos. Al terra de les mines trobem les conduccions (canaletes) que conduïen les aigües a les fonts i a les cases dels copropietaris de les mines. Allà on les galeries podien patir esllavissades, es reforçaven. Aquestes s'anomenen galeries bancades, en oposició a les galeries blanques, sense reforç.[1]
Història
Excavades segurament a l'Edat Mitjana, sembla que haurien pogut servir per fugir del poble o del castell en cas de setge.[1] Des del segle XIX les mines foren aprofitades per portar aigua a la població. L'any 1844 tenim la primera referència de la instal·lació d'aigua quan l'ajuntament concedí a Vicenç Sabater el permís per realitzar les obres que permetessin dur aigua fins a les fonts públiques i a les cases dels propietaris de les mines.[1] Quan plovia poc hi havia alguns problemes d'abastiment d'aigua. Per exemple l'any 1893, quan es prohibí rentar a la séquia del molí, ja que l'aigua era necessària per a usos domèstics. Fins i tot es prohibí omplir més de dos càntirs a les fonts públiques. Hi ha qui aprofità per vendre aigua portada des de la Tordera en carros carregats de botes d'aigua.[1]
L'any 1958 i després de molts problemes per la deficiència en el subministrament d'aigua, les instal·lacions es van municipalitzar alhora que s'aprovava un pla per modernitzar-les i fer un dipòsit al castell.[1] Actualment l'Ajuntament està portant a terme un projecte de recuperació i adequació de les mines per fer-les visitables.[1]