Llei de Say

En economia, la llei de Say o llei dels mercats de Say és un principi atribuït a l'empresari i economista francès Jean-Baptiste Say (1767-1832) que diu que no hi pot haver demanda sense oferta. Un element central de la llei de Say és que la recessió no s'esdevé a causa d'una baixada de la demanda o de la manca de diner. Com més béns (per als quals hi haja demanda) es produïsquen, més béns existiran (oferta) que es convertiran en demanda de nous béns. Per aquesta raó, la prosperitat creixeria estimulant la producció, no pas el consum. Des del punt de vista de Say, la creació de més diner simplement provoca inflació; el fet que hi hagi més diners i la mateixa quantitat de béns no suposa un increment de la demanda real.

Per a informació més detallada

• Jean-Baptiste Say (1803). Tractat d'economia política, o la producció, distribució i consum de la riquesa (anglès).
• Axel Leijonhufvud, 1968. On Keynesian Economics & the Economics of Keynes: A Study in Monetary Theory. Oxford University Press. ISBN 0-19-500948-7. (anglès)
• Kates, Steven. Say's Law and the Keynesian revolution: how macroeconomic theory lost its way. Edward Elgard Publishing Limited, 1998. ISBN 1-85898-748-2.  (anglès)

Enllaços externs

• Les tasques de l'Escola Friesian: "Say's Law and Supply Side Economics" (anglès)
• Universitat d'Economia: Lliçó de Supply-Side #4 (anglès)
• "Say's law: Were (are) the critics right?", per William L. Anderson (anglès)
• Say's Law in Context, per Peter Anderson (2 Juliol del 2003) (anglès)