Llei de Spörer
La llei de Spörer prediu la variació en la latitud d'aparició de les taques solars durant un cicle solar.[1] La va descobrir l'astrònom anglès Richard Christopher Carrington al voltant de 1861. El treball de Carrington va ser refinat per l'astrònom alemany Gustav Spörer.
Al principi d'un cicle les taques solars, tendixen a aparèixer al voltant de 30° a 45° de latitud en la superfície del Sol. A mesura que avança el cicle, les taques solars apareixen cada vegada a més baixa latitud, fins que aconseguixen uns 15° en el màxim solar. La latitud mitjana de les taques solars continua disminuint fins als aproximadament 7° i llavors mentre el cicle vell acaba, les taques solars del nou cicle comencen apareixent a les latituds altes.
Referències[modifica]
- ↑ «ley de sporer». [Consulta: 12 octubre 2018].