Llenguatge de programació dinàmic
Llenguatge de programació dinàmic, en ciències de la computació, és un tipus de llenguatge de programació d'alt nivell que, en temps d'execució, té comportaments que els llenguatges de programació estàtics presenten en temps de compilació. Aquests compontaments inclouen extensions del programa tot afegint nou codi mitjançant l'ampliació del objectes o tipus del programa.[1][2][3]
Propietats[modifica]
Avantatges :
- Permet major flexibilitat que els llenguarges estàtics, ja que no cal definir el tipus de totes variables en temps de disseny o de codificació.
- Permet un menor temps de disseny o codificació.
- Adequat per a llenguatges de programació d'alt nivell.
Desavantatges :
- Major lentitud d'execució dels programes que els llenguarges estàtics, ja que cal major processament de dades en temps d'execució.
- No és adequat per a llenguatges de baix nivell.
Exemples[modifica]
Exemples de llenguatges de programació dinàmic :
- Els més coneguts : Java, JavaScript, Python, Ruby, PHP, Lua and Perl.
- Clojure, Lisp, Go, Groovy, Julia, Prolog, R, Tcl, VBScript.
Vegeu també[modifica]
- Llenguatge de programació d'alt nivell: és un llenguatge de programació amb una alta abstracció dels detalls de l'ordinador.
- Llenguatge de programació de baix nivell: és aquell llenguatge de programació que proporciona poca o cap abstracció del microprocessador d'un ordinador.
Referències[modifica]
- ↑ Ferg, Steve. «Static vs. dynamic typing of programming languages» (en anglès). pythonconquerstheuniverse.wordpress.com, 03-10-2009. Arxivat de l'original el 2017-07-28. [Consulta: 13 maig 2017].
- ↑ «dynamic programming language Definition from PC Magazine Encyclopedia» (en anglès). www.pcmag.com. [Consulta: 13 maig 2017].
- ↑ «Examples for benefitfs of dynamic programming languages | Lambda the Ultimate» (en anglès). lambda-the-ultimate.org. [Consulta: 13 maig 2017].