Lokkaïta-(Y)
 Lokkaïta-(Y) | |
|---|---|
.jpg)  | |
| Fórmula química | Ca(Y,Gd,Nd,Dy)₄(CO₃)₇·9H₂O |
| Localitat tipus | pegmatita de Pyörönmaa, Kangasala, Finlàndia |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 5.CC.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.CC.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | V/D.03 |
| Dana | 15.4.4.1 |
| Heys | 11.8.11 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Color | blanc neu |
| Color de la ratlla | blanc |
| Propietats òptiques | biaxial |
| Índex de refracció | nα = 1,569 nβ = 1,592 nγ = 1,620 |
| Birefringència | δ = 0,051 |
| Dispersió òptica | r > v forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i aprovat |
| Codi IMA | IMA1969-045 |
| Símbol | Lok-Y |
| Referències | [1] |
La lokkaïta-(Y) és un mineral de la classe dels carbonats, que pertany al grup de la tengerita. Rep el seu nom del professor Lauri Lokka (1885-1966), mineralogista finlandès i químic en cap del Geological Survey of Finland, a Hèlsinki, Finlàndia.
Característiques[modifica]
La lokkaïta-(Y) és un carbonat de fórmula química Ca(Y,Gd,Nd,Dy)₄(CO₃)₇·9H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1969. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Forma feixos de cristalls fibrosos, d'uns 0,5 mil·límetres, en agregats aïllats radials, i en incrustacions pulverulentes.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la lokkaïta-(Y) pertany a «05.CC - Carbonats sense anions addicionals, amb H₂O, amb elements de terres rares (REE)» juntament amb els següents minerals: donnayita-(Y), ewaldita, mckelveyita-(Y), weloganita, tengerita-(Y), kimuraïta-(Y), shomiokita-(Y), calkinsita-(Ce), lantanita-(Ce), lantanita-(La), lantanita-(Nd), adamsita-(Y), decrespignyita-(Y) i galgenbergita-(Ce).
Formació i jaciments[modifica]
És un mineral secundari format per l'alteració de minerals primaris de terres rares. Va ser descoberta a la pegmatita de Pyörönmaa, a Kangasala, Finlàndia. Sol trobar-se associada a altres minerals com la tengerita-(Y), la lantanita i la kimuraïta-(Y).
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lokkaïta-(Y) |
- ↑ «Lokkaite-(Y)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 maig 2016].
- ↑ «Lokkaite-(Y)» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 9 maig 2016].