Luis González Vicén

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLuis González Vicén
Biografia
Naixement1910 Modifica el valor a Wikidata (113/114 anys)
  Procurador en Corts
16 de març de 1943 – 22 de desembre de 1948
28 de maig de 1956 – 6 de juny de 1964
  Governador civil d'Alacant
2 de juny de 1941 – 10 de juny de 1944
  Delegado nacional de Información e Investigación
19 de maig de 1944 – 6 de novembre de 1948
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, metge Modifica el valor a Wikidata
PartitFE de las JONS
Família
GermansFelipe González Vicén Modifica el valor a Wikidata
Premis
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 6 juny 1964
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 18 abril 1961
Procurador a Corts
28 maig 1956 – 14 abril 1958
Fiscal general Corts franquistes
1955 – 1964
Procurador a Corts
16 març 1943 – 24 abril 1946
← David Jato Miranda
Fiscal general Corts franquistes
1943 – 1949
Governador civil província d'Alacant
17 maig 1941 – 10 juny 1944
Governador civil de la província d'Alacant
Modifica el valor a Wikidata

Luis González Vicén (n. 1910) va ser un polític espanyol d'extrema dreta que va tenir paper rellevant durant la Dictadura franquista. «Camisa vella»[1] i conegut per les seves postures radicals, durant el franquisme va ocupar importants càrrecs com delegado nacional de Información e Investigación o lloctinent de la Guàrdia de Franco.

Biografia[modifica]

Metge de professió,[2] en la seva joventut havia format part de les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista al costat de José Antonio Girón de Velasco.[3][4] Posteriorment es va integrar a Falange Española de las JONS. Detingut per les autoritats republicanes i empresonat a la presó d'Àvila, després de l'esclat de la Guerra civil va ser alliberat. En les lluites intestinas que es van deslligar en el si de Falange, González Vicén es va posicionar a favor de Sancho Dávila.[5][a]

Després del final de la contesa va arribar a ocupar els càrrecs de governador civil d'Alacant (1941-1944),[7] delegado nacional de Información e Investigación i lloctinent de la Guàrdia de Franco.[8][b] Com a cap del va entaular converses secretes amb l'adreça clandestina de la Confederació Nacional del Treball (CNT), les quals no van prosperar.[10] Conegut pel seu falangisme radical,[3] es va significar al costat d'altres «camises velles» com José Antonio Elola-Olaso o Carlos Ruiz García en les seves reivindicacions contràries a la línia d'actuació del subsecretari general Rodrigo Vivar Téllez.[11] En 1956, en una carta dirigida a José Luis Arrese Magra, va criticar que a aquestes altures el règim no hagués tancat encara la ferida de la Guerra civil, i que per contra la mantingués oberta.[12] En aquesta època formà part de la comissió[c]que va treballar l'avantprojecte de Llei de Principis del Movimiento Nacional que preparava Arrese —que preveia convertir la dictadura franquista en un règim plenament totalitari—..[14]

Durant el règim va ocupar altres càrrecs com a membre del Consell Nacional del Movimiento,[15] o procurador en les Corts franquistes.

Al començament de la dècada de 1960 va assumir la presidència de la Junta directiva dels Círculos Doctrinales «José Antonio»,[16] en substitució del greument malalt Julián Pemartín.[2][17] Per divergències amb altres dirigents va dimitir d'aquest càrrec al juny de 1964.[18] Fou succeït per Diego Márquez Horrillo.[18]

Família[modifica]

Un dels seus germans, Felipe, va ser simpatitzant republicà, raó per la qual va arribar a ser represaliat.[19]

Notes[modifica]

  1. ↑ Junt amb Girón de Velasco liderà al sector falangista de Valladolid que es va posicionar en contra d'Andrés Redondo.[6]
  2. ↑ En novembre de 1948 va ser cessat com a lloctinent de la Guàrdia de Franco després d'unes declaracions de marcat caràcter revolucionari al diari Pueblo.[9]
  3. ↑ Junt amb José Antonio Elola, Rafael Sánchez Mazas, Diego Salas Pombo, Francisco Javier Conde o Emilio Lamo de Espinosa.[13]

Referències[modifica]

  1. ↑ Payne, 1987, p. 354.
  2. ↑ 2,0 2,1 Rodríguez Jiménez, 1994, p. 99.
  3. ↑ 3,0 3,1 Gallego i Morente Valero, 2005, p. 232.
  4. ↑ Alcalde, 2014, p. 344.
  5. ↑ López Marcos, 2001, p. 92.
  6. ↑ Thomàs, 1999, p. 116.
  7. ↑ Sanz Alberola, 2001, p. 101, ss..
  8. ↑ Gallego i Morente Valero, 2005, p. 231-232.
  9. ↑ Rodríguez Jiménez, 1994, p. 96-97.
  10. ↑ Thomàs, 1999, p. 359.
  11. ↑ Sanz Hoya, 2008, p. 167n.
  12. ↑ Segura, Mayayo i Abelló, 2012, p. 437.
  13. ↑ Gómez Pérez, 1988, p. 40.
  14. ↑ Gómez Pérez, 1986, p. 40-41.
  15. ↑ Aróstegui, 2007, p. 59.
  16. ↑ Gallego i Morente Valero, 2005, p. 236.
  17. ↑ Ellwood, 1984, p. 228.
  18. ↑ 18,0 18,1 Rodríguez Jiménez, 1994, p. 100.
  19. ↑ Aguilar, 2002, p. 144.

Bibliografia[modifica]

  • Aguilar, Paloma. Memory and Amnesia: The Role of the Spanish Civil War in the Transition to Democracy. Berghahn Books, 2002. ISBN 1-57181-496-5. 
  • Alcalde, Ángel. Los excombatientes franquistas (1936-1965). Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2014. 
  • Aróstegui, Julio. España en la memoria de tres generaciones. De la esperanza a la reparación. Madrid: Edtitorial Complutense, 2007. ISBN 978-84-7491-815-1. 
  • Gallego, Ferran. Fascismo en España: ensayos sobre los orígenes sociales y culturales del franquismo. Editorial El Viejo Topo, 2005. ISBN 9788496356320. 
  • Gómez Pérez, Rafael. El franquismo y la Iglesia. Madrid: Ediciones Rialp, 1988. ISBN 84-321-2343-9. 
  • López Marcos, Manuela. El fenómeno ideológico del franquismo en los manuales escolares de enseñanza primaria, 1936-1945. Madrid: UNED, 2001. 
  • Rodríguez Jiménez, José Luis. Reaccionarios y golpistas: la extrema derecha en España: del tardofranquismo a la consolidación de la democracia, 1967-1982. Madrid: CSIC, 1994. ISBN 84-00-07442-4. 
  • Sanz Alberola, Daniel. La implantación del franquismo en Alicante. El papel del Gobierno Civil (1939-1946). Universidad de Alicante, 2001. 
  • Sanz Hoya, Julián. La construcción de la dictadura franquista en Cantabria. Santander y Torrelavega: Ediciones de la Universidad de Cantabria i Ayuntamiento de Torrelavega, 2008. ISBN 978-84-8102-486-9. 
  • Segura, Antoni; Mayayo, Andreu; Abelló, Teresa. La dictadura franquista. universidad Autónoma de Barcelona, 2012. ISBN 978-84-475-3553-8. 
  • Thomàs, Joan Maria. Lo que fue la Falange. La Falange y los falangistas de José Antonio, Hedilla y la Unificación. Franco y el fin de la Falange Española de las JONS. Barcelona: Plaza & Janés, 1999. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Luis_González_Vicén&oldid=33003100»