Luisa Santamaría
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1827  València |
| Mort | valor desconegut |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant |
| Veu | Soprano |
| Família | |
| Mare | Benita Moreno |
| Germans | Ángela Moreno de Farro |
Luisa Santamaría (València, 1827 - ?, ?) va ser una cantant i actriu de sarsuela espanyola.
Va néixer a València el 1827,[1] si bé altres la vinculen a Cadis.[2] Era filla de Benita Moreno i germana de la també cantant i actriu Ángela Moreno, i neta de Francisco Javier Moreno, primer violí de cambra de l'infant Gabriel de Borbó.[3] Va estudiar les primeres lliçons de música amb la seva mare, després va passar a París, on va acabar els seus estudis. Vers 1848 va tornar a Espanya i va emprendre carrera artística contractada com a secundària en companyies d'òpera italianes, amb les que va visitar diverses províncies. Estant a Santiago de Compostel·la, va conèixer al seu futur marit, Juan Losada y Astray, que la va seguir fins a Madrid, casant-se el 7 de novembre de 1850.[1]
Malgrat el seu matrimoni, Santamaría només va abandonar els escenaris un breu temps,[1] de fet va ser una de les artistes més notables del teatre líric entre les dècades de 1860 i 1870,[2][4] sobresortint especialment en sarsuela que versava de temes romàntics i històrics,[5] tot i que també va cantar amb èxit peces d'òpera.[4] Va ser presentada al públic de Madrid el 5 de juny de 1852 amb la sarsuela El estreno de una artista, de Joaquín Gaztambide, qui va escriure diverses peces perquè fossin cantades per Santamaría, al Teatre del Circo.[1] També va treballar al Teatre de la Zarzuela com a primera soprano. A banda de Gaztambide, va estrenar moltes de les obres de Cristóbal Oudrid i Emilio Arrieta, entre altres dramaturgs. V Les seves temporades a Andalusia van ser llargues i molt exitoses. Algunes obres destacades que va estrenar van ser Jugar con fuego, Mis dos mujeres, Los madgyares, El valle de Andorra, Catalina, El diabló en el poder, etc.[4]
Al llarg de la seva carrera, a banda de Madrid, va actuar als principals teatres de Barcelona, Saragossa, Sevilla, Granada i Màlaga. Les seves temporades a Andalusia van ser llargues i molt exitoses.[4][5] L'any 1878 encara se la documenta actuant als escenaris de Madrid, però mica en mica es va anar retirant, fins que el seu nom va desaparèixer.[4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Cotarelo y Mori, Emilio «Ensayo histórico sobre la Zarzuela o sea el drama lírico español desde su origen a fines del siglo XIX». Boletín de la Academia Española, vol. 20, 1933, pàg. 774-778.
- ↑ 2,0 2,1 Cuenca Benet, Francisco. Teatro andaluz contemporáneo. Artistas líricos y dramáticos (en castellà). Sevilla: Maza, Caso i Cia., 1940, p. 343.
- ↑ Alén Garabato, Pilar «Benita y las Moreno. Vidas sin contar». El Correo Gallego, 28-08-2021.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Enciclopedia vniversal ilvstrada evropeo-americana (en castellà). Barcelona: Espasa-Calpe, 1927, p. 189.
- ↑ 5,0 5,1 Ezquerra del Bayo, Joaquín; Pérez Bueno, Luis. Retratos de mujeres españolas del siglo XIX (en castellà). Madrid: Imprenta de Julio Cosano, 1924, p. 147.