Lynn Harrell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLynn Harrell

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 gener 1944 Modifica el valor a Wikidata
Manhattan (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 abril 2020 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Santa Monica (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortvalor desconegut i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
SepulturaFlorida Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióJuilliard School
Universitat Rice
Curtis Institute of Music
Denton High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómúsic, pedagog musical, violoncel·lista, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorRoyal Academy of Music
Universitat del Sud de Califòrnia Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVioloncel Modifica el valor a Wikidata
Lloc weblynnharrell.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm3280495 Musicbrainz: 813d4c5f-e81e-4d6a-b6fc-510b9baca853 Songkick: 421735 Discogs: 833840 Allmusic: mn0000207947 Modifica el valor a Wikidata

Lynn Harrell (Manhattan, 30 de gener de 1944 - Santa Monica, 27 d'abril de 2020) va ser un violoncel·lista clàssic nord-americà. Conegut per la "riquesa penetrant" del seu so,[1] Harrell va actuar internacionalment com a recitalista, músic de cambra i solista amb les principals orquestres al llarg d'una carrera de gairebé sis dècades.[2] Va ser el guanyador del premi Avery Fisher inaugural i dos premis Grammy, entre altres reconeixements, i va ensenyar a la Universitat de Cincinnati - College-Conservatory of Music, Royal Academy of Music, Cleveland Institute of Music, Juilliard School, USC Thornton School of Música, i l'Escola de Música del Pastor.

Biografia[modifica]

Harrell va néixer de pares músics a Manhattan, Nova York: el seu pare era el baríton Mack Harrell, de Texas, i la seva mare, Marjorie Fulton, era violinista, originària d'Oklahoma.[3] Als nou anys va començar els estudis de violoncel. Quan tenia dotze anys, la seva família es va traslladar a Dallas, Texas, on va estudiar amb Lev Aronson mentre el seu pare ensenyava a la Universitat Metodista del Sud.[4] Els estius es passaven sovint a Colorado, on el seu pare va ser un dels fundadors i després el segon director de l'"Aspen Music Festival and School".[4]

Després d'assistir a la "Denton High School", Harrell va estudiar a la Juilliard School de Nova York amb Leonard Rose i en acabat al Curtis Institute of Music de Filadèlfia amb Orlando Cole.[5] El 1961, quan tenia 17 anys, va fer el seu debut al Carnegie Hall amb l'Orquestra Filharmònica de Nova York com a part d'un concert per a joves.[4][6][7]

El 1960, quan Harrell tenia 15 anys, el seu pare va morir de càncer.[4] El novembre de 1962, quan tenia divuit anys, la seva mare va morir a causa de les ferides sofertes a un accident de dos vehicles[4] mentre viatjava de Denton a Fort Worth amb el pianista Jean Mainous per fer un recital; va ser violinista en residència (facultat) a la Universitat de North Texas College of Music.[8]

Just abans de morir la seva mare, l'abril de 1962, Harrell s'havia retirat de l'escola secundària de Denton durant el seu primer any per avançar a les semifinals de la Segona Competició Internacional Txaikovski a Moscou.[4][9]

Després de perdre la seva mare, com va dir Harrell,

« "Em vaig traslladar a les cases d'amics de la família amb la meva única maleta i violoncel fins que [després] tenia 18 anys, quan em vaig unir a l'Orquestra de Cleveland. En part, vaig aconseguir aquesta feina perquè el seu director George Szell va conèixer el meu pare gràcies a la seva col·laboració a la Metropolitan Opera". »

Harrell va ser el violoncel·lista principal de l'Orquestra de Cleveland de 1964 a 1971.[4][10]

Carrera professional[modifica]

Harrell va fer el seu debut en recital a Nova York el 1971,[11] i un any més tard va tocar en un concert de la Chamber Music Society del Lincoln Center. En una ressenya d'aquell concert, Harold C. Schonberg de The New York Times va declarar que "seria difícil exagerar la bella interpretació" de Harrell, afegint "aquest jove ho té tot".[12] Durant la resta de la seva vida, va continuar actuant internacionalment com a recitalista, músic de cambra i solista amb orquestres. També el 1971, va començar la seva carrera docent a la Universitat de Cincinnati – College-Conservatory of Music. Va continuar ensenyant a la Royal Academy of Music de Londres, l'Aspen Music Festival, el Cleveland Institute of Music i la Juilliard School. Va exercir com a director musical del Los Angeles Philharmonic Institute de 1988 a 1992. De 1986 a 1993, va ocupar el càrrec de "Gregor Piatigorsky Endowed Chair in Violoncello" a la USC Thornton School of Music de Los Angeles; ell només va ser la segona persona a ostentar el títol, després del mateix Piatigorsky.[11] Va formar part de la facultat de la Shepherd School of Music de la Universitat Rice des del 2002 fins al 2009.[13]

Anteriorment, Harrell va tocar un violoncel Montagnana de 1720 que va comprar amb els ingressos de la propietat dels seus pares i també un violoncel Antonio Stradivarius de 1673 que va pertànyer a la difunta violoncel·lista britànica Jacqueline du Pré. El seu últim instrument va ser un violoncel de Christopher Dungey de 2008.[14]

De 1985 a 1993 va ocupar la Càtedra Internacional d'Estudis de Violoncel a la Royal Academy of Music (RAM) de Londres i el 1993 va esdevenir Director de la RAM, càrrec que va ocupar fins al 1995.[15]

El 7 d'abril de 1994 es va presentar al Vaticà amb la Royal Philharmonic Orchestra dirigida per Gilbert Levine en el Concert Papal per Commemorar la Shoah. L'audiència d'aquest esdeveniment històric, que va ser la primera commemoració oficial de l'Holocaust de la Santa Seu, incloïa el papa Joan Pau II i el gran rabí de Roma.[16]

L'any 2001, l'Orquestra Simfònica de Dallas va establir el "Lynn Harrell Concerto Competition" en el seu honor. El concurs està obert a intèrprets de corda i pianistes, d'entre 8 i 18 anys, de Texas, Nou Mèxic, Oklahoma, Arkansas i Louisiana.[6]

Mort[modifica]

Harrell va morir a la seva casa de Santa Mònica, Califòrnia, el 27 d'abril de 2020, a l'edat de 76 anys.[17][4][3][18] Segons la seva dona Helen Nightengale, va morir sobtadament, probablement per un ictus massiu.[19]

Vida personal[modifica]

Harrell va tenir dos fills del seu primer matrimoni amb la periodista i escriptora Linda Blandford, amb qui es va casar el 1976:[4] Kate, actriu i professora de ioga, i Eben, periodista, tots dos viuen i treballen a Londres.[11]

El 2002 es va casar amb la violinista Helen Nightengale, antiga estudiant; la parella va tenir dos fills, Hanna i Noah.[4] Harrell i Nightengale també van fundar HEARTbeats, que "s'esforça per ajudar els nens que ho necessiten a aprofitar el poder de la música per afrontar millor i recuperar-se dels reptes extrems de la pobresa i els conflictes".[5][20][21]

Harrell poques vegades confiava els seus instruments als gestors d'equipatges de les companyies aèries i el 2012 va aconseguir una certa notorietat quan Delta Air Lines el va expulsar del seu programa de viatger freqüent per registrar-se i viatjar amb el seu violoncel, que havia estat inscrit com a "Mr. Cello Harrell."[4]

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Tommasini, Anthony (2014-05-12)./https://www.nytimes.com/2014/05/13/arts/music/the-met-orchestra-ends-its-season-at-carnegie-hall.html/ISSN 0362-4331. Retrieved 2020-04-30.
  2. ↑ Fruchter, Rena (1986-03-30)./https://www.nytimes.com/1986/03/30/nyregion/music-cellist-faces-busy-schedule.html/ The New York Times. ISSN 0362-4331. Retrieved 2020-04-30.
  3. ↑ 3,0 3,1 Tommasini, Anthony (May 1, 2020)./https://www.dallasnews.com/arts-entertainment/performing-arts/2020/04/28/renowned-cellist-lynn-harrell-with-dallas-roots-dies-at-age-76/Retrieved[Enllaç no actiu] May 1, 2020
  4. ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 Page, Tim (29 April 2020)/https://www.washingtonpost.com/local/obituaries/lynn-harrell-cello-luminary-dies-at-76/2020/04/29/5c984628-8981-11ea-ac8a-fe9b8088e101_story.html/Retrieved 2 May 2020
  5. ↑ 5,0 5,1 Tsioulcas, Anastasia (28 April 2020)./https://www.dallasnews.com/arts-entertainment/performing-arts/2020/04/28/renowned-cellist-lynn-harrell-with-dallas-roots-dies-at-age-76/NPR.org[Enllaç no actiu]. Retrieved 2020-04-29.
  6. ↑ 6,0 6,1 [enllaç sense format] https://www.dallasnews.com/arts-entertainment/performing-arts/2020/04/28/renowned-cellist-lynn-harrell-with-dallas-roots-dies-at-age-76/Dallas[Enllaç no actiu] News. 2020-04-28. Retrieved 2020-04-29.
  7. ↑ [enllaç sense format] https://ghostarchive.org/iarchive/facebook/17168992485/10158172905142486/ www.facebook.com. Archived from the original on 2022-02-26. Retrieved 2020-04-29. We remember cellist Lynn Harrell, who made his Carnegie Hall debut in 1961 as part of a New York Philharmonic Young People's Concert at the age of 17.
  8. ↑ Mrs. Marjorie Harrell, Violinist, Teacher, Dies,/https://en.wikipedia.org/wiki/The_Dallas_Morning_News/November 4, 1962, Sec 1, pg. 16
  9. ↑ Dentonite in Music Finals,/https://en.wikipedia.org/wiki/Denton_Record-Chronicle/April 9, 1962, pg. 1
  10. ↑ [enllaç sense format] http://www.cello.org/Newsletter/Articles/harrell.html/www.cello.org[Enllaç no actiu]. Retrieved 2020-04-29.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 [enllaç sense format] http://www.bruceduffie.com/harrell.html/www.bruceduffie.com[Enllaç no actiu]. Retrieved 2020-04-29.
  12. ↑ Schonberg, Harold C. (1973-01-07)./https://www.nytimes.com/1973/01/07/archives/music-now-we-have-the-halaphone-the-program.html/The New York Times. ISSN 0362-4331. Retrieved 2020-04-29.
  13. ↑ Dooley, Tara; Chronicle, Copyright 2009 Houston (2009-04-12)/https://www.chron.com/entertainment/article/Rice-cellist-Lynn-Harrell-ready-for-his-swan-song-1729383.php/Houston Chronicle. Retrieved 2020-04-29.
  14. ↑ [enllaç sense format] https://www.gramophone.co.uk/classical-music-news/article/the-cellist-lynn-harrell-has-died/Gramophone. Retrieved 2020-04-29.
  15. ↑ «Lynn Harrell». Oxford University Press. [Consulta: 27 novembre 2017]. (subscripció necessària)
  16. ↑ Bernas, Richard, and Dennis K. McIntire./https://www.oxfordmusiconline.com/grovemusic/display/10.1093/gmo/9781561592630.001.0001/omo-9781561592630-e-0000012428/Grove Music Online. Oxford University Press. Retrieved 27 November 2017.
  17. ↑ [enllaç sense format] https://scherzo.es/fallece-el-violonchelista-estadounidense-lynn-harrell/
  18. ↑ [enllaç sense format] https://columbia-artists.netlify.app//artists/lynn-harrell/columbia-artists.netlify.com[Enllaç no actiu]. Retrieved 2020-04-29.
  19. ↑ Warnock, Caroline (2020-04-28)./https://heavy.com/entertainment/Heavy.com. Retrieved 2020-04-29
  20. ↑ Tommasini, Anthony (2020-05-01)./https://www.nytimes.com/2020/05/01/arts/music/lynn-harrell-dead.html/The New York Times. ISSN 0362-4331. Retrieved 2020-05-02.
  21. ↑ [enllaç sense format] https://www.al.com/mhuebner/2010/09/music_from_the_heart_helen_nig.html/al[Enllaç no actiu]. 2010-09-14. Retrieved 2020-04-29.
  22. ↑ [enllaç sense format] https://www.tampabay.com/things-to-do/stage/Five-things-that-make-Lynn-Harrell-the-most-interesting-world-class-cellist-_166633586/Tampa Bay Times. Retrieved 2020-04-29.
  23. ↑ [enllaç sense format] http://www.cello.org/Newsletter/Articles/harrell.html/www.cello.org[Enllaç no actiu]. Retrieved 2020-04-29.
  24. ↑ 24,0 24,1 [enllaç sense format] https://www.phillipscollection.org/event/2015-10-17-lynn-harrell/www.phillipscollection.org[Enllaç no actiu]. Retrieved 2020-04-29.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lynn_Harrell&oldid=33183505»