Múnia d'Astúries
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle IX |
| Mort | segle IX |
| Sepultura | Panteó de reis de la catedral d'Oviedo |
| Reina consort d'Astúries | |
| 850 – 866 ← Paterna – Ximena d'Astúries → | |
| Família | |
| Cònjuge | Ordoni I d'Astúries |
| Fills | Alfons III d'Astúries, Leodegundia Ordoñez |
Múnia o Nuna (en castellà Nuña)[1][2] va ser reina consort d'Astúries pel seu matrimoni amb el rei Ordoni I.
Orígens familiars[modifica]
Es desconeixen els seus orígens familiars,[1] tot i que existeix la hipòtesi que era germana de Gatón del Bierzo, un magnat que va contribuir a la conquesta i poblament de Galícia, Lleó i Zamora.[3]
Regnat[modifica]
Anomenada a voltes Munia Domna, apareix de forma abundant a la documentació generada per Ordoni I a partir del 852, principalment a donacions i privilegis a favor de diverses esglésies i monestirs asturians. Va tenir diversos fills amb el monarca, entre les quals destaca el futur Alfons III el Gran (848-910).[1] Flórez també esmenta després uns germans anomenats Beremund, Nuno, Odoari i Fruela, els quals haurien acabat cegats pel seu germà gran perquè van ordir una rebel·lió contra ell una vegada coronat. Tanmateix, la historiografia moderna ha descartat aquests germans i esmenta que va ser el bisbe Pelai d'Oviedo el que va afegir aquest parentesc sense fonament.[4]
Mort[modifica]
Quant a la data de defunció de la reina, es desconeix en quin moment va succeir o si va quedar vídua, atès que Ordoni I va morir el 866 i va ser succeït per Alfons III.[1] En qualsevol cas, hom afirma que va ser ser sebollida a l'església de Santa Maria d'Oviedo.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Flórez, Enrique. Memorias de las reynas catholicas (en castellà). Madrid: Oficina de la viuda de Marín, 1790, p. 68-71.
- ↑ 2,0 2,1 Vilar y Pascual, Luis. Diccionario histórico, genealógico y heráldico de las familias de la monarquía española (en castellà). Madrid: Imprenta de D. Francisco Sánchez, 1859, p. 181.
- ↑ Sáez, Emilio «Los ascendientes de San Rosendo: notas para el estudio de la monarquía astur-leonesa durante los siglos IX y X». Hispania: revista española de Historia, vol. 30, 1948, pàg. 39-40.
- ↑ Carriedo Tejedo, Manuel «La familia gallega del rey Alfonso Froilaz (926-931)». Rudensindus, núm. 9, 2014, pàg. 109.