Madame Curie
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Mervyn LeRoy |
| Protagonistes | |
| Director artístic | Cedric Gibbons |
| Producció | Sidney Franklin |
| Dissenyador de producció | Cedric Gibbons |
| Guió | Paul Osborn i Paul H. Rameau adaptació del llibre d'Ève Curie |
| Música | Herbert Stothart |
| Fotografia | Joseph Ruttenberg |
| Muntatge | Harold F. Kress |
| Vestuari | Irene, Irene Sharaff i Gile Steele |
| Productora | Metro-Goldwyn-Mayer |
| Distribuïdor | Metro-Goldwyn-Mayer |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1943 |
| Durada | 124 min. |
| Idioma original | anglès |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Basat en | Madame Curie |
| Gènere | cinema biogràfic, drama i pel·lícula basada en una obra literària |
| Lloc de la narració | París |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
          | |
Madame Curie és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Mervyn LeRoy, estrenada el 1943. Mervyn LeRoy (Donetes, Sóc un fugitiu) va reemplaçar en la direcció a Albert Lewin, que anava a portar la batuta del film en un primer moment.
Argument[modifica]
Etapa de la vida de la científica polonesa Marie Curie que després de casar-se amb Pierre Curie, inicien junts experiments al seu laboratori, assolint fama mundial en aconseguir aïllar dos nous elements químics: el poloni i el radi. Va guanyar el Premi Nobel de Física el 1903 però anys després, Pierre va morir tràgicament en ser atropellat per un camió. Marie Curie va prosseguir les seves investigacions, assumint, a més, la càtedra del seu marit a la Universitat. Anys més tard va rebre el Premi Nobel de Química.[1]&pagewanted=print
Repartiment[modifica]
- Greer Garson: Marie Curie
- Walter Pidgeon: Pierre Curie
- Robert Walker: David Le Gros
- Dame May Whitty: Sra. Eugène Curie
- Henry Travers: Eugène Curie
- C. Aubrey Smith: Lord Kelvin
- Albert Bassermann: professor Jean Perot
- Victor Francen: el president de la universitat
- Van Johnson: un periodista
- Reginald Owen: doctor Becquerel
- Margaret O'brien: Irene Curie als 5 anys
- James Hilton: el narrador
I, entre els actors que no surten als crèdits:
- Howard Freeman: professor Constant
- Miles Mander, Arthur Shields, Frederick Worlock: homes de negocis
Premis i nominacions[modifica]
Nominacions[modifica]
- 1944: Oscar a la millor pel·lícula
- 1944: Oscar al millor actor per Walter Pidgeon
- 1944: Oscar a la millor actriu per Greer Garson
- 1944: Oscar a la millor fotografia per Joseph Ruttenberg
- 1944: Oscar a la millor direcció artística per Cedric Gibbons, Paul Groesse, Edwin B. Willis i Hugh Hunt
- 1944: Oscar a la millor banda sonora per Herbert Stothart
- 1944: Oscar al millor so per Douglas Shearer
Referències[modifica]
- ↑ The New York Times. Madame Curie (en anglès). The New York Times.