Mauguiò
| Localització | |
  Mauguòu
Localització de Mauguòu a la República Francesa
|
|
 |
|
| Estat • Regió • Departament • Districte • Cantó |
França Llenguadoc-Rosselló Erau Montpeller Mauguiò (capital) |
| Superfície | 112,25 km² |
| Altitud | 3 msnm |
| Població (2009[1]) • Densitat |
16.195 hab. 144,28 hab/km² |
| Coordenades | (i) |
| Codi postal | 34130 |
| Codi INSEE | 34154 |
| Web | |
Mauguòu [mawˈɣjɔ] o [maw'gjɔw], escrit antigament Melguelh (noms occitans) (en francès Mauguio o antigament Melgueil) és una localitat situada a la costa mediterrània del sud de França, al departament de l'Erau, al Llenguadoc, vorejant l'Estany de l'Hort (Estanh de l'Òrt traduït malament en francès com a Etang de l'Or). El seu terme és un dels més importants de la zona ja que arriba fins al Mediterrani on comprèn la localitat de Carnon i abans posseïa també lo Motàs (la Grande Motte en francès). El melgorès va ser una de les monedes de més àmplia circulació en terres occitanes i també catalanes.
No cal confondre Mauguiò amb l'antiga ciutat propera de Magalona.
[modifica] Història
Fundada pels visigots al segle V i seu del bisbat de Magalona, va ser ocupada pels àrabs cap al 720 i destruïda pels francs el 737. La vella Magalona estava situada en una petita illa i servia de plaça d'armes als musulmans per la comoditat del seu port i la facilitat que tenien per abordar-lo venint de la costa al sud dels Pirineus. havia esdevingut un niu de pirates que atacaven tota la costa de Provença, i fou això el que va impulsar a Carles Martell a fer destruir Magalona quan torbnnava a França després del setge de Narbona (737). El bisbe i el capítol es van retirar a Substantion, , llogaret que ja no existeix, i des de llavors van titular-se Bisbes de Substantion, que fou la seu de la diòcesis fins que tres segles després Magalona fou restablerta; de la vella Magalona només va restar la catedral. Encara en temps moderns el port de l'illa s'anomenava Port Sarrasin.
Cap al 812, el comtat de Melguèlh va ser assignat al lot de comtats inclosos dins de la Marca de Septimània i la Gòtia. Va romandre unit al marquesat fins cap al 878. A partir del 878 i fins al 1079 els comtes francs es van establir també a Substancion (comtes de Substancion).
Un tal bisbe Arnau va reconstruir Melguèlh cap al 1040 i va recuperar el nom de Bisbat de Magalona, com després ho van fer els comtes el 1079 (comtes de Magalona o Melguèlh, vegeu Comtat de Melguelh).
El 1213, en el context de la croada contra els càtars, la ciutat va caure en mans de Simó de Montfort. El bisbe Guillem d'Autignac va rebre el títol comtal del Papa Innocenci III el 14 d'abril de 1215. El bisbat fou suprimit el 1536 i traslladat a Montpeller.
[modifica] Articles relacionats
[modifica] Referències
- ↑ «Populations légales 2009» (en francès). INSEE, 2011-12-29. [Consulta: 2012-01-19]. «Les poblacions legals 2009 entren en vigor l'1 de gener de 2012»
