Magenta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el color. Si cerqueu el municipi italià de la província de Milà, vegeu «Magenta (Milà)».
Magenta
About these coordinatesAbout these coordinates
— Coordenades de color —
Triplet hex #FF00FF
RGBB (r, g, b) (255, 0, 255)
HSV (h, s, v) (300°, 100%, 100%)
Referències [Sense referències]
B: Normalitzat a [0–255] (octets)

El color magenta s'obté barrejant llum de color roig i de color blau. És un to proper al fúcsia, al rosa i al lila. És el color complementari del verd. El magenta és un color primari substractiu.

El color va ser sintetitzat per a la primera vegada el 1858 pel quimista francès François-Emmanuel Verguin (1814–1864) que va oxidar anilina amb clorur d'estany (IV) al seu laboratori a Saint-Maurice-l'Exil. En honor de la victòria dels aliats francopiemontesos sobre l'exèrcit austríac a la Batalla de Magenta del 4 de juny 1859, Verguin va donar el nom de la ciutat de Magenta al color nou[1] quan va depositar la patent.[2] El 1859 Verguin va vendre la seva patent als tintorers de Lió, els germans Renard que van rebatejar-lo fucsina « per la seva semblança amb el color de les flors de fúcsia ».[3] Per la seva instabilitat, el pigment avui no s'utilitza molt, però el nom de magenta va quedar.

Una mostra del color magenta:

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Nebbia, Giorgio. «L'anilina e i suoi colori». A: La chimica in Italia (en italià). Brescia: Museo de la instustria i del lavoro, p. 3. 
  2. Abelshauser, Werner. Die BASF: eine Unternehmensgeschichte (en alemany). Munic: Ed. C.H.Beck, 2002, p. 24. ISBN 9783406495267. 
  3. «Une fabrique de couleurs à Lyon au 19e siècle. Une Fabrique de l’innovation: la saga des colorants à Lyon au 19e siècle» (en francès). Point d'actu. Biblioteca municipal de Lió, 28 de febrer de 2013 (2013-02-28). [Consulta: 8 d'octubre del 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Magenta Modifica l'enllaç a Wikidata