Malamut d'Alaska

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Malamut d'Alaska
Alaskan Malamute.jpg
Noms alternatius
Malamute de Alaska (castellà)
Alaskan Malamute (anglès)
País d'origen
Estats Units Estats Units
Classificació i estàndard de la raça
FCI: Grup 5 Secció 1 #243
AKC: Treball
ANKC: Grup 6 - (Utilitat)
CKC: Grup 3 - (Gossos de treball)
KC (UK): Treball
NZKC: Utilitat
UKC: Races nòrdiques

El Malamut d'Alaska és una raça de gos.

Història i origen de la raça[modifica | modifica el codi]

El malamut, igual que els altres nòrdics, procedeix de la part central d'Àsia, com a resultat d'emigracions que es van produir fa milers d'anys cap a la zona de Sibèria, arribant temps després a Alaska. No eren mers acompanyants, sinó gossos de treball, necessaris per a la supervivència de la tribu. Es produïen contínues seleccions, naturals i humanes; allí només sobrevivien els més forts. Els primers malamuts van ser criats per una tribu d'Alaska anomenada Mahlemiut el significat exacte de la qual es desconeix i que pertanyia a una regió anomenada Kotzebue Sound compresa entre els rius Kobuk i Noatak. Amb l'arribada de la febre de l'or, aquests gossos van ser necessaris per a travessar les regions de Klondike. Successius creuaments van anar modificant la raça fins a arribar a l'estàndard actual.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'un gos d'aspecte vigorós, amb tòrax profund, cos fort i compacte, amb el dors recte. El cap ha de ser ample i vigorós, amb musell gran. Presenta unes marques característiques. La cua molt poblada doblegada sobre el dors. La seva semblança amb el llop el dota d'una característica bellesa.

Color

Els colors habituals van des del gris clar fins al negre, sempre amb el ventre, part de les extremitats i la màscara de color blanc. Només s'admet l'unicolor si és blanc.

Pelatge

Gruixut i rude. No és ni llarg ni suau. El subpèl és dens i oliós. Al voltant del coll apareix un gruixut collaret. Tot això necessari per a suportar els climes extrems dels quals prové.

Mides estàndard

Alçada a la creu: mascles uns 63,5 cm, femelles uns 58,4 cm

Pes: mascles cap als 38,4 Kg i les femelles uns 33,9 Kg

Actualment els criadors estan prioritzant les seves dimensions a l'hora de fer-ne la selecció genètica, amb el que podem veure'n fàcilment exemplars de més de 40 Kg.

Cures[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'un gos molt rústic, adaptat a condicions de fred extrem. Agrairà qualsevol sortida a la neu, ho hem d'aprofitar quan en tinguem l'oportunitat. Necessita activitat física i no hem d'escatimar en les sortides amb llargs passejos. El seu pèl ha de cuidar-se amb raspallats i no rentar-lo amb excés (eliminaríem la capa oliosa del subpèl).

És un gos que té un metabolisme molt eficaç per la mancança d'aliments i les llargues jornades de treball que patia al seu entorn originari. Això provoca que necessiti menys aliment que altres gossos amb pes i mida similars, amb el que, si a més fa poc exercici, té tendència a engreixar-se fàcilment.

Temperament[modifica | modifica el codi]

Té fama d'independent i escapista, encara que sempre tornarà a la seva llar. Tenen un gran instint de supervivència i de defensa dels seus. El malamut és un gos capaç de prendre decisions, audaç, simpàtic fins a la medul·la, afectuós, juganer, pispa, perseverant,... És un bon company que precisa de tot el nostre afecte i amb un comportament una mica diferent a altres gossos, la qual cosa agrada els seus amos.

Per les condicions en les que vivia originàriament (haver de suportar fred extrem, pocs aliments disponibles, o jornades de treball intens durant hores i dies) són molt propensos a estalviar el màxim d'energia possible, pel que sempre que poden miren de descansar per preparar-se per l'hora que "toqui treballar". Això fa que siguin gossos molt tranquils a casa, quan han gaudit d'una bona dosi d'exercici diari, on hi poden passar pràcticament desapercebuts. No obstant això quan estan avorrits no dubten gens a venir-te a buscar desplegant tots els seus encants perquè juguis una estona amb ells.

Entrenament[modifica | modifica el codi]

No es pot plantejar un entrenament similar a altres gossos, a causa del seu caràcter. No obstant això, amb grans dosis de paciència es pot aconseguir ensenyar-lo.

En realitat el seu desavantatge principal és que són molt independents i poc servils, la qual cosa provoca que de vegades no facin cas fàcilment, sobretot si l'amo vol imposar les seves ordres per la força.
Per això hi ha gent que creu que són tossuts i poc llestos però en realitat són molt intel·ligents i amb una mica de mà esquerra es poden ensinistrar perfectament, fins i tot per fer amb ells esports com l'agility.

Utilitat[modifica | modifica el codi]

Gos de companyia sempre que se li d'oportunitat d'exercitar-se, amb unes característiques que molts aprecien. Excel·lent guardià i gos de defensa. La seva funció originària és el tir de trineus per a llargues distàncies, per la qual cosa són molt resistents al cansament i són molt apropiats per pràctiques com el bikejoring o el cani-cross.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Malamut d'Alaska