Mampara

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Una andana amb portes d'andana i mampares de mitja alçada a la línia 13 del metro de París.

Una mampara és una estructura divisòria entre dos espais. Habitualment s'associa a les mampares de bany però hi ha altres estructures igualment conegudes com poden ser les separadores de despatxos en les oficines de les empreses o les que es construeixen a les noves andanes de Metro per tal d'evitar accidents.[1]

Les mampares de les estacions de Metro estan fabricades amb vidre trempat muntat sobre una estructura rígida d'alumini o d'acer inoxidable, amb unes portes que estan sincronitzades amb les dels trens.

Taula de continguts

Mampara de dutxa [modifica]

Mampara de dutxa.

Una mampara de dutxa consisteix en una estructura transparent o translúcida que serveix per a no esquitxar el terra de la cambra de bany, separant per aital fi l'interior de la dutxa o banyera de la resta de l'habitació.

La mampara de bany sol ser de vidre trempat sense marc o de plàstic translúcid muntat sobre una estructura rígida de metall. Es pot triar entre diferents colors per a l'estructura (de les que en tenen), des del blanc que és el més habitual, al cromat, tant sense brillantor com amb brillantor, encara que en aquest últim se solen notar més els possibles ratllades i és una mica més car que els altres acabats .

La seva funció és la de mantenir sec el bany en prendre una dutxa constituint una evolució elegant sobre les cortinas de plàstic. Davant aquestes, les mampares proporcionen una individualització més perfecta i més higiènica de la dutxa en mancar de plecs en els quals s'acumula l'floridura i són més fàcils de netejar. Les mampares són estructures fixes pel que són més difícils de muntar que les cortines en les que només cal inserir unes argolles en una barra corredissa.

Cortina de dutxa [modifica]

La Cortina de dutxa és una cortina de plàstic o de tela impermeable que s'ha emprat des de fa temps per a mantenir sec el terra en prendre una dutxa. Té l'avantatge d'una fàcil instal·lació, ja que per muntar una cortina de dutxa només cal inserir unes argolles corredisses i passar-les per una barra subjecta a la paret amb cargols o fins i tot algunes amb un sistema de ressort que no necessita instal·lació. Peró en canvi té un inconvenient higiènic davant de la mampara, ja que fa plecs en els que s'hi poden acumular fongs si no s'assequen bé.

La mampara constitueix una evolució elegant sobre la cortina, ja que davant d'aquesta, proporciona una individualització més perfecta i més higiènica de la dutxa (no té plecs) i és més fàcil de netejar. Com a inconvenient, les mampares són estructures fixes pel que són més difícils de muntar que les cortines.

Tipus de mampares de dutxa [modifica]

Tenint en compte que n'hi ha amb marc metàl·lic i sense marc (tot ella de vidre trempat, no pot ser de plàstic). Les mampares de bany es classifiquen segons l'element que vagin a cobrir. Poden ser per a una banyera o per als plats de dutxa.

Una fulla fixa [modifica]

Són mampares de només una fulla recta que es subjecten d'una manera fixa a la paret amb un perfil d'alumini o amb una frontissa, i que cobreix la zona de la dutxa, és a dir, tenen per objectiu tapar només una part del total de la banyera, aproximadament la meitat.

Una fulla batent [modifica]

Aquest tipus de mampares són iguals que les fixes pel que fa a la mida, la diferència és que aquesta fulla es mou sobre l'eix paral·lel a la paret, permetent així un millor accés a la banyera. Són abatibles tant cap a dins com cap a fora de la banyera en el cas de les que van amb perfil d'alumini, i giren només cap a un costat en el cas de les van amb frontisses.

Fulles plegables [modifica]

Aquestes mampares consten de dues o més fulles que es despleguen, si no es fan servir es poden plegar les unes sobre les altres, deixant més espai lliure descobert.

Fulles corredisses [modifica]

Cobreixen la totalitat del llarg de la banyera i es superposen, solapant-se entre elles. Permeten un bon accés a la banyera i bona estanquitat de la zona de bany o dutxa. La zona d'obertura ve donada segons la zona per on s'entre; hi ha diferents combinacions, entre portes corredisses i fixes.

Des del punt de vista decoratiu, els models tradicionals presenten línies rectes que cobreixen el perímetre de la banyera. Les que s'adapten a dutxes raconeres però, poden adoptar formes corbes. Una tendència actual és la de cobrir només la part de la banyera on s'ubica la dutxa i no tot el lateral de la mateixa. D'aquesta manera, es facilita l'entrada i sortida a la mateixa així com el procés de neteja.

Vegeu també [modifica]

Nota [modifica]

  1. Dolors Monserdà de Macià. Buscant una ànima: novel.la de costums barcelonins. Políglota, 1920 [Consulta: 9 maig 2011].