Manel Holòbol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Manel Holòbol (Manuel Holobolus, Μανουήλ Ὁλόβωλος) fou un escriptor bizantí del segle XIII.

Era un religiós que estudiava quan va pujar al tron Miquel VIII Paleòleg; aquest el va fer mutilar vers el 1262, per haver criticat el tractament que l'emperador havia donat a Joan IV Ducas Làscaris i li va fer tallar el nas i els llavis, confinant-lo al monestir del Precursor (τοῦ προδρόμου), on va seguir els estudis amb tant d'èxit que el patriarca Germà III de Constantinoble (1267) el va nomenar mestre de l'escola dels joves eclesiàstics, i va aconseguir de l'emperador que li aixequés l'aïllament i el deixés sortir del monestir; tanmateix el patriarca el va nomenar lector de les escriptures.

Quan Miquel VIII va voler la unitat de les esglésies llatina i grega, fou un dels eclesiàstics que fou consultat, i encara que va deixar entendre que hi estava d'acord, davant del sínode de Constantinoble es va manifestar en contra provocant la ira de l'emperador que hi era present. Holòbol fou desterrat al monestir de Hyacinthus a Nicea el 1273, després de ser passejat pels carrers i maltractat.

El 1283, poc després de la pujada al tron d'Andrònic II Paleòleg (1282) fill de Miquel VIII, va tornar al favor imperial, ja que Andrònic seguia una política oposada al seu pare en relació a la unió de les esglésies. Va participar llavors al sínode de Constantinoble que va deposar a Joan Vec (Joannes Veccus o Beccus, Joan XI Bekkos) el 1283 i va participar en les disputes amb el partit llatí. Després no torna a ser esmentat.

Va escriure:

  • Versus Politici in Michaelem Palaeologum
  • Ἑπμηνεῖαι, Scholia in Aram Dosiadae