María de la O (pel·lícula de 1936)
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Francisco Elías Riquelme  |
| Protagonistes | |
| Guió | José López Rubio i Jose Luis Salado |
| Música | Manuel López-Quiroga Miquel |
| Dissenyador de so | René Renault |
| Fotografia | Eugen Schüfftan |
| Muntatge | H. Rosinski |
| Productora | Ulargui Films Estudios Orphea |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya |
| Estrena | 1936 |
| Durada | 109 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en blanc i negre |
| Format | format acadèmic |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
    | |
María de la O és una pel·lícula espanyola melodramàtica del 1936 dirigida per Francesc Elías Riquelme amb un guió inspirat en un cuplet de Salvador Valverde i Rafael León, i protagonitzada per Carmen Amaya, Imperio Argentina i Antonio Moreno, actor que havia triomfat a Hollywood. Fou un dels grans èxits cinematogràfics durant la Segona República Espanyola.[1][2]
Repartiment[modifica]
El pintor andalús Pedro Lucas i la seva dona gitana Soleá la Itálica tornen a Granada, ciutat on aquesta va néixer i d'on se'n va anar per problemes amb un antic promès gitano (Manuel) que li va jurar venjança. Ara el marit vol pintar un retrat de la seva dona a la ciutat on es van conèixer. Però les coses no surten com esperaven quan Manuel es presenta de sobte a la seva casa. Manuel mata la seva dona i Pedro mata Manuel. Pedro ha de fugir a Amèrica i torna molts anys després sota la identitat de Mr Moore per conèixer a la seva filla, una magnifica balladora anomenada María de la O que va haver d'abandonar quan va cometre l'homicidi.
Repartiment[modifica]
- Pastora Imperio... Italica
- Antonio Moreno... Pedro Lucas / Mr More
- Carmen Amaya ... María de la O
- Julio Peña ... Juan Miguel
- Rosario Imperio ... Mari Cruz
- Petra García Espinosa
Producció[modifica]
La pel·lícula mostra en el seu repertori influència de l'estil de Hollywood: formes expressionistes per al crim i el funeral, motius del western per la baralla i la fugida. La planificació denota un bon coneixement dels recursos del cinema clàssic: l'el·lipsi del moment del assassinat i els fosos encadenats sobre la ballarina, que condensen el temps del seu creixement. I el recurs a la "copla" entre diversos intèrprets., que significa la difusió popular de la cançó, és influït del musical estatunidenc.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Maria de la O (1936) a ABC
- ↑ Los títulos imprescindibles del cine de la República, El Correo, 12 d'abril de 2018
- ↑ FRANCISCO ELÍAS: María de la O, 1936, per Santiago Vila, A: La madriguera. (37):45-45.
Bibliografia[modifica]
- Diálogos. La figura de Pastora Imperio en el cine de Francisco Elías Riquelme: María de la O (1936) per Inmaculada Matía Polo. A: Danza, Investigación y Educación: experiencias interdisciplinares con música, literatura y teatro / coord. por Ana María Díaz Olaya, Pedro Ordóñez Eslava, Ana María Sedeño Valdellós, Gregorio Vicente Nicolás, 2018, ISBN 9788494443374, págs. 85-94
