Marc Minuci Fèlix

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Marc Minuci Fèlix (Marcus Minucius Felix) fou un jurista romà i un dels primers apologistes del cristianisme. Va viure a la fi del segle II o ja al segle III dC.

Dades personals[modifica | modifica el codi]

De la seva vida personal no es tenen dades, se suposa que era del nord d'àfrica per unes inscripcions trobades.[1]Fins i tot la datació de la seva obra és aproximada entre el 150 aC i el 270 aC. Jeroni d'Estridó en el seu llibre "De Viris Illustribus" en parlava d'ell fent servir l'expressió "Romae insignis causidicus" («un dels juristes romans més destacats») i probablement es basava en el que Lactanci ja havia escrit sobre ell.[2]

Obra principal[modifica | modifica el codi]

Marc Minuci Fèlix sobretot és conegut per ser l'autor d'un diàleg titulat Octavi entre el pagà Cecili Natalis i el cristià Octavi Januari, en el qual el primer es converteix. Per a datar aquest llibre els historiadors s'han basat en la frase "Quod idola dei non sint" que es creu va agafar del bisbe Cebrià de Cartago, per tant la seva datació va entre el regnat de Marc Aureli i el de Dioclecià.[3]

Argument[modifica | modifica el codi]

Mosaic de la platja d'Òstia amb un vaixell, lloc on passa l'argument del diàleg "Octavi".

Mentre Octavi i Minuci estan passejant per la platja d'Òstia es troben amb Cecili, d'origen pagà que està fent un acte d'homenatge a l'estàtua de Serapis. Això dóna lloc a un debat en què Cecili ataca la religió cristiana i lloa la funció de la religió tradicional, mentre que Octavi, ataca els cultes idolàtrics pagans i parla a favor de la caritat i de l'amor al proïsme propis del cristianisme. Al final del diàleg Cecili declara convençut i diu que es vol convertir al cristianisme, mentre que Minuci, que actua com a àrbitre, òbviament, li dóna la victòria a Octavi.

Altres obres[modifica | modifica el codi]

Un llibre de nom "De Fato", o "Contra Mathematicos", va circular amb el seu nom però no el va escriure.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Catàleg CIL: Corpus Inscriptionum Latinarum, VIII, 8962; VIII, 7097; VIII, 709; VIII, 6996
  2. Lactanci, "Institionum divinarum" V, 1
  3. Sant Cebrià, "De Viris", LVIII

Bibiografia[modifica | modifica el codi]

  • Felix Minucius, "Octavius", ed. WALTZING, Lovaina, 1903.
  • Vincent Serralda, André Huard, "Le Berbère...Lumière de l'Occident", p56, ed.Nouvelles Editions Latines, París, 1990, ISBN 978-2-7233-0239-5

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]