Marc or
  | |
| Territoris d'aplicació | |
|---|---|
Imperi Alemany ( - )
| |
| Característiques | |
| Abreviació o símbol | ℳ |
| Banc central | Reichsbank (en)  |
| Taxa de canvi | 0,358423 grams () 0,23866348448 dòlars dels Estats Units () 1,176 corones austrohongareses (1912)
|
| Cronologia | |
4 desembre 1871 | |
El marc or va ser la moneda de curs legal de l'Imperi Alemany, i va estar en circulació entre 1871 i 1914. Era una moneda adscrita al patró or, de forma que es podia intercanviar físicament pel seu equivalent en or. 2.790 marcs or equivalien a 1 quilogram d'or pur. El marc estava fraccionat en 100 pfennigs.
La seva creació va estar motivada per la unificació alemanya, i va substituir les monedes de les diverses entitats polítiques que s'integraren en l'Imperi Alemany. El Reichsbank, el banc central alemany, era l'emissor dels bitllets i monedes. La suspensió, el 4 d'agost de 1914, de la convertibilitat entre el marc or i l'or a causa de l'inici de la Primera Guerra Mundial va senyalar la fi del marc or; a partir d'aquesta data les monedes d'or i plata van deixar de circular i el creixent nombre de marcs en circulació ja no estaven emparats per or, i van ser coneguts com a marcs de paper o Papiermark, els quals iniciarien el cataclisme econòmic de la hiperinflació alemanya dels anys 20 del segle xx.
De fet, el nom marc or va ser el nom que es va donar a aquesta moneda més endavant, per distingir-la de la seva successora, el Papiermark, introduït el 1914. La moneda de l'època es va anomenar simplement marc.
Naixement[modifica]
Abans de la unificació alemanya del 1870, els diferents estats alemanys emetien monedes diferents. La majoria estaven vinculades al Vereinsthaler, una moneda de plata que contenia 16 2⁄3 grams de plata pura. En passar d'una moneda basada en el patró plata a una moneda basada en el patró or, els creadors del marc van intentar primerament establir una relació simple amb el Vereinsthaler en circulacio i el marc, i en segon lloc que la nova divisa tingués un valor semblant al valor del marc Courant, la moneda que utilitzaven les ciutats hanseàtiques d'Hamburg i Lübeck. Així, la proporció de tres marcs or per un Vereinsthaler va definir el valor en or del marc. Amb aquesta proporció, els Vereinsthalers continuaren sent moneda de curs legal fins al 1908.
Patró or[modifica]
La Llei Bancària de 1875 establia que un mínim d'un terç del valor del conjunt de bitllets i monedes en circulació havia d'estar suportat per or (guardat majoritàriament en caixes fortes del Reichsbank), i els dos terços restants per bons descomptats (emesos pels bancs), amb un venciment de tres mesos, i avalats per una garantia solvent.[1] Per mantenir el rati de liquiditat (proporció d'or respecte la massa monetària), el Reichsbank també comprava or a canvi de marcs or, utilitzant la tassa de descompte (el marge de benefici pel venedor) per fer atractiva l'operació.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Fergusson, Adam. When Money Dies (pdf) (en anglès). Londres: William Kimber, 1975, pàgina 21. ISBN 978-1910-400302 [Consulta: 18 novembre 2020].
- ↑ Tullio, Giuseppe; Wolters, Jürgen. «The Objectives of German Monetary Policy during the Classical Gold Standard, 1876-1913» (pdf) (en anglès) pàgina 2, 2003. [Consulta: 18 novembre 2020].