Mariano Cohn i Gastón Duprat
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | duo |
| Format per | |
Mariano Cohn (Villa Ballester, Província de Buenos Aires; 1 de desembre de 1975)[1] i Gastón Duprat (Bahía Blanca, Província de Buenos Aires; 8 de desembre de 1969)[2] són un duo de directors i productors de cinema i televisió argentins, propietaris de la companyia productora Televisión Abierta.[3]
Carrera
[modifica]Els primers treballs de la dupla van ser obres de vídeo art i cinema experimental. Entre elles es troben El hombre que murió dos veces (1991), Un día más en la tierra (1993), Camus (1995), Circuito (1996), Venimos llenos de tierra (1998), Soy Francisco López (2000), Veinte Doce (2001), Hágalo usted mismo (2002) i 40 años en 4 minutos (2015), entre altres.[4]
En televisió, el duo va crear nombrosos formats, entre els quals es troben Televisión Abierta (1998-1999, 2002-2003, 2005, 2013, 2018);[5][6] Cupido (2001-2003, 2012-2013), un programa de cita a cegues;[6] El Gordo Liberosky (2001-2003), ficció en format de microprograma;[7] Cuentos de Terror (2002-2005), protagonitzat per l'escriptor Alberto Laiseca, entre altres.[8] Han adaptat llurs formats en països com Itàlia, Espanya, Japó i Estats Units.[9]
Cohn i Duprat van fundar i van dirigir dos canals de televisió: Ciudad Abierta (2003-2005), un canal públic de la ciutat de Buenos Aires,[10] i Digo (2012), un canal públic de la província de Buenos Aires.[11]
Van dirigir i van produir els llargmetratges Enciclopedia (1998), pel·lícula documental amb la codirecció d'Adrián De Rosa;[8] Yo Presidente (2003), amb entrevistes als presidents Raúl Alfonsín, Carlos Menem, Eduardo Duhalde i Néstor Kirchner;[12] El Artista (2006), sobre el complex i contradictori món de l'art contemporani;[13] El hombre de al lado (2008), pel·lícula rodada a la casa Curutchet dissenyada per Le Corbusier;[6] Querida voy a comprar cigarrillos y vuelvo (2011), de gènere fantàstic basat en un conte d'Alberto Laiseca;[8] Civilización (2013), documental sobre l'artista León Ferrari -només com a productors-;[14] Living Stars (2014), film que va reprendre el concepte del programa Televisión Abierta;[14] Todo sobre el Asado (2016), una pel·lícula sobre el popular tall de carn argentí,[15] i El ciudadano ilustre (2016), protagonitzada per Oscar Martínez.[16] La majoria dels films conten amb guions d'Andrés Duprat, germà de Gastón.
Filmografia
[modifica]Gastón Duprat
[modifica]| Any | Títol |
|---|---|
| 2008 | El artista (codirecció) |
| 2009 | El hombre de al lado (codirecció) |
| 2011 | Querida, voy a comprar cigarrillos y vuelvo (codirecció) |
| 2014 | Living Stars (codirecció) |
| 2016 | Borges está vivo (codirecció) |
| 2016 | El ciudadano ilustre (codirecció) |
| 2018 | Mi obra maestra |
| 2020? | Competencia oficial |
Mariano Cohn
[modifica]| Any | Títol |
|---|---|
| 2009 | El hombre de al lado (codirecció) |
| 2011 | Querida, voy a comprar cigarrillos y vuelvo (codirecció) |
| 2014 | Living Stars (codirecció) |
| 2016 | Borges está vivo (codirecció) |
| 2016 | El ciudadano ilustre (codirecció) |
| 2019 | 4X4 |
Premis
[modifica]Algunes de les pel·lícules han estat premiades en festivals com Sundance,[16] Mar del Plata, Tolosa, Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya (Lleida) Premi a millor actor i guió 2010, Istanbul, Ficco de Mèxic, Mont-real, Màlaga, Roma, Cuba, Tòquio, Bafici i New Directors & New Films de Nova York, entre altres; a més han obtingut els premis Sud i Còndor a millor pel·lícula i directors, i han estat candidats als Premis Goya i Ariel, entre altres reconeixements.[17] Foren nominats en la categoria Millor Direcció prr El ciudadano ilustre pels Premis Platino 2017.
Referències
[modifica]- ↑ «Mariano Cohn». Cinenacional.com. [Consulta: 19 setembre 2016].
- ↑ «Gastón Duprat». Cinenacional.com. [Consulta: 19 setembre 2016].
- ↑ «Televisión Abierta - Productora de Cine y Televisión». TelevisiónAbierta.com. [Consulta: 19 setembre 2016].
- ↑ Edgardo Werbin Brener. Librados al azar. Buenos Aires: Kier. ISBN 950-17-8001-5.
- ↑ Marcos Suárez. «"Televisión abierta", el programa que rompió los esquemas». Primicias Ya, 16-04-2013. [Consulta: 19 setembre 2016].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Leni González. «El regreso de Cupido, un acontecimiento cultural fuera del molde». Revista Ñ, 26-11-2012. [Consulta: 19 setembre 2016].
- ↑ «La doble vida de Liberosky». La Nación, 30-03-2001. Arxivat de l'original el 2018-10-13. [Consulta: 19 setembre 2016].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Marcelo Panozzo. «Cohn-Duprat: entrevista». Los inRocks, 13-05-2011. Arxivat de l'original el 27 de setembre de 2014. [Consulta: 19 setembre 2016].
- ↑ Mariano Kairuz. «Cohn y Duprat, la dupla que incomoda». La Nación, 04-09-2016. Arxivat de l'original el 2018-10-13. [Consulta: 19 setembre 2016].
- ↑ Gabriela Speranza. «Cohn & Duprat en el aire». Revista Otra Parte, primavera 2006. Arxivat de l'original el 18 de febrer de 2017. [Consulta: 19 setembre 2016]. Arxivat 2017-02-18 a Wayback Machine.
- ↑ Denise Iglesias. «Digo, el canal para que la gente se exprese». La Nacióm, 28-01-2014. Arxivat de l'original el 2018-10-13. [Consulta: 19 setembre 2016].
- ↑ Julián Gorodischer. «“Menem se la pasó hablando de Charly García”». Página/12, 17-09-2006. [Consulta: 19 setembre 2016].
- ↑ «“Esta película no busca dar respuestas”». Página/12, 28-05-2009. [Consulta: 19 setembre 2016].
- ↑ 14,0 14,1 «Andrés Duprat, director del MNBA». Museo Nacional de Bellas Artes, 06-01-2016. Arxivat de l'original el 20 de setembre de 2016. [Consulta: 19 setembre 2016]. Arxivat 2016-09-20 a Wayback Machine.
- ↑ Paulo Pécora. «Tras su exitoso paso por Venecia, Cohn y Duprat llegan con "Todo sobre el asado" a San Sebastián». Télam, 19-09-2016. [Consulta: 19 setembre 2016].
- ↑ 16,0 16,1 «Oscar Martínez: El Nobel de literatura (ficticio) argentino vuelve a casa». El País, 10-09-2016. [Consulta: 19 setembre 2016].
- ↑ «El hombre de al lado (2009)». FilmAffinity. [Consulta: 19 setembre 2016].