Mario García Torres

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMario García Torres
Biografia
Naixement1975 Modifica el valor a Wikidata (48/49 anys)
Monclova (Mèxic) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Ciutat de Mèxic
Los Angeles Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióvideoartista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
9 juny 2012Documenta 13 Modifica el valor a Wikidata

Mario García Torres (1975, Monclova, Coahuila, Mèxic) és un artista contemporani Mexicà.[1]

Biografia[modifica]

L'interès de Mario García Torres per l'art va començar de molt jove, quan acompanyava a la seva mare que era guia a un museu de la seva ciutat natal. Es va llicenciar en art a Monterrey i, posteriorment, va continuar la seva formació a l'Institut d'Arts de Califòrnia (CalArts), on va realitzar la seva primera obra d'art conceptual: El que passa a Halifax es queda a Halifax, un diaporama de 36 fotografies on es fa un petit homenatge a aquest tipus d'art. Ha exposat en grup i també ha realitzat moltes exposicions individuals incloent el Museu Reina Sofia, Madrid (2010), l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró de Barcelona (2009), el museu contemporani Thyssen-Bornemisza Art, Viena (2008), Kadist Art Foundation, Paris (2007), Stedelijk Museum, Amsterdam (2007), Frankfurter Kunstverein de Frankfurt (2007), Biennal de Venècia (2007), Musée d'Art Moderne de la Ville de Paris (2004, 2005 i 2007), MCA Chicago (2007), Tate Modern de Londres (2007) i la Biennal de Moscou (2007). Va ser el guanyador del Premi Cartier a la Fira d'Art Frieze (2007) i actualment té la seu a los Angeles, Califòrnia.

Obra[modifica]

Mario García Torres treballa a partir d'elements molt concrets de la Història de l'Art, del cinema, d'altres artistes, de fets del passat, etc. Fa investigacions sobre històries ocultes o fets que encara no s'han resolt. García Torres escull una sèrie de mitjans tecnològics, a les seves intervencions: projeccions de diapositives, pel·lícules i instal·lacions, replanteja la història de l'art contemporani d'una manera personal per crear el que s'ha anomenat una "estètica de la informació".[2][3]

Referències[modifica]

  1. Segade, Manuel. Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Històries de l'Espai 10 i l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró. 1a edició. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2014. ISBN 978-84-941239-8-6 [Consulta: 25 abril 2014].  Permís de reutilització CC-BY-SA 3.0 via OTRS
  2. «Mario García Torres gana el Premi Internacional d’art Contemporani Diputació de Castelló :: elperiodic.com».
  3. «Mario García Torres | modelos para armar».

Enllaços externs[modifica]