Medi òptic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un medi òptic és el material a través del qual es propaguen les ones electromagnètiques. És un tipus de medi de transmissió. La permitivitat i la permeabilitat del medi defineixen com s'hi propaguen les ones electromagnètiques. El medi té una impedància intrínseca que ve donada per:

\eta = {E_x \over H_y}

On E_x i H_y són el camp elèctric i el camp magnètic, respectivament.

En una regió sense conductivitat elèctrica, l'expressió es simplifica a:

\eta = \sqrt{\mu \over \varepsilon}\ .

Per exemple, en l'espai lliure la impedància intrínseca s'anomena impedància característica del buit, denotada per Z0, i:

Z_0 = \sqrt{\mu_0 \over \varepsilon_0}\ .

Les ones es propaguen a través del medi amb una velocitat c_w = \nu \lambda , on \nu és la freqüència i \lambda és la longitud d'ona de les ones electromagnètiques. Aquesta equació també es pot escriure de la següent forma:

 c_w = {\omega \over k}\ ,

On \omega és la freqüència angular de l'ona i k és el nombre d'ona de l'ona. En enginyeria elèctrica, el símbol \beta, anomenat la constant de fase, se sol utilitzar en comptes de k.

La velocitat de propagació de les ones electromagnètiques en l'espai lliure, un estat de referència estàndard idealitzat (com el zero absolut per la temperatura) es denota per convenció per c0: [1]

c_0 = {1 \over \sqrt{\varepsilon_0 \mu_0}}\ ,

On \varepsilon_0 és la constant elèctrica i ~ \mu_0 \ és la constant magnètica.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Segpns ISO 31-5, NIST i BIPM.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]