Mercat primari

El mercat primari o mercat d'emissió és aquell mercat financer on s'emeten valors negociables i, per tant, es transmeten els títols per primera vegada. Els mercats de valors es divideixen en mercats primaris i secundaris, separant la fase d'emissió de valors i la de la negociació posterior. S'anomena mercat primari quan els actius financers intercanviats són de nova creació, els oferents de títols al mercat són les entitats necessitades de recursos financers i que acudeixen a aquest mercat a emetre els seus títols, pel costat dels demandants es troben els inversors, que amb excedents de recursos financers acudeixen a aquests mercats a adquirir títols. Els títols són emesos al mercat primari que serveix per a la captació d'estalvi i que suposa, per tant, la captació de nou finançament i posteriorment els valors ja adquirits es negocien al mercat secundari que vindria a ser un mercat de segona mà o de revenda.

La posada d'accions al mercat primari suposa sempre una ampliació del capital social d'una empresa. Per contra, les accions del mercat secundari són títols valors ja existents a la societat que no suposen un augment del capital social.

Exemple

Un exemple de mercat primari és una ampliació de capital d'una empresa que emet accions per un determinat valor. Posteriorment, aquestes accions podran ser transmeses a borsa que constitueix, per tant, un mercat secundari.

Col·locació directa

A la venda directa els inversors adquireixen els títols sense participació d'entitats o intermediaris. Les emissions de valors al mercat primari pot ser una oferta pública de valors, adreçada a tot el públic o una col·locació privada, restringida a un grup concret d'inversors. En la col·locació privada es transmeten grans paquets d'accions o obligacions a inversors institucionals (bancs o empreses d'assegurances, fons d'inversió, fons de pensions entre d'altres) que inverteixen grans recursos en valors mobiliaris; té com a avantatge el que produeix menys despeses en publicitat i comissions, atorga més flexibilitat de negociació i també més rapidesa.

Col·locació indirecta

La col·locació indirecta és la venda en què s'utilitzen els intermediaris financers per fer l'emissió. Els bancs d'inversió solen actuar com a intermediaris entre els emissors de títols i els subscriptors possibles. A l'emissió pot intervenir un banc o un conjunt que formin un sindicat, pot adoptar diverses modalitats:

• Venda ferma: L'entitat intermediària facilita la venda i adquireix el compromís de quedar-se amb els títols que no quedin venuts, és la modalitat preferida per les empreses però també la més cara.
• Venda a comissió: L'entitat intermediària cobra una comissió per títol venut, però no en garanteix la venda.
  • Acord stand by: venda a comissió i compromís d'adquisició a preu especial dels no venuts.

L'actuació dels bancs d'inversió en aquestes operacions són bàsicament dos, serveixen com a intermediari entre els emissors dels títols i els possibles subscriptors i serveixen també com a consellers financers en matèria de preu emissió i del moment més adequat per al llançament.

Bibliografia

• Rodríguez, Luis; Calvo; Parejo; Cuervo. Manual de sistema financiero español. Ariel. ISBN 978-8434404915. 
• Barrachina, Eduardo. Derecho del Mercado de Valores. Difusión jurídica y temas de actualidad S.A.. ISBN 978-84-92656-78-3. 
• Riaño Briansó, Mario; Escoto Leiva. Operaciones bursátiles. Editorial Universidad Estatal a Distancia. ISBN 9968-31-157-X. 
• Dirección financiera. Publicaciones Vértice. ISBN 978-84-92556-02-1.