Michel Contini
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1937  (86/87 anys)Càller (Itàlia) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Grenoble-Alps |
| Activitat | |
| Ocupació | lingüista, acadèmic, catedràtic |
| Ocupador | Stendhal University (en)  |
| Membre de | |
Michel Contini (Càller, 1937)[1] és un lingüista investigador i acadèmic sard.
Nascut a Càller, va completar l'educació primària a Oristany, la secundària a Càller i va obtenir un diploma de batxillerat científic a Sàsser.[2]
El 1958 es va mudar a Grenoble, on es va llicenciar en Llengües el 1964. L'any següent va obtenir la nacionalitat francesa.
Després de graduar-se va començar un estudi de doctorat al CNRC (1967-1970) en el qual va començar a publicar articles sobre el sard, el primer dels quals fou un estudi fonètic i fonològic del dialècte de Nughedu.
Els seus estudis sobre el sard van abastar les varietats de 214 pobles de l'illa, obra per la qual va aconseguir una habilitació com a Doctor d'Estat per la universitat d'Estrasburg el 1983, amb la tesi , i gràcies a aquest treball va obtenir el Doctorat d'Estat (Istrasburg, 1983) amb la tesi Etude de geographie phonetique et de phonetique instrumentale du sarde, més tard publicada el 1987 per l'editorial Edizioni dell'Orso.[3]
Més tard va esdevenir professor titular de geolingüística i fonètica i director del Centre de Dialectologia de la Universitat Stendahl de Grenoble a més de convertir-se en el director del Projecte Europeu per l'Atles Lingüístic de les Llengües Romàniques de la Seca estatat i Institut Poligràfic de Roma, u projecte en el qual hi col·laboraren un total de 85 universitats i 31 investigadors d'arreu de la Romània.
El 2006 va formar part de la comissió per a la creació de la Limba Sarda Comuna, en conjunció amb Julio Angioni, Roberto Bolognesi, Manlio Brigaglia, Diegu Corràine, Giovanni Lupino, Anna Oppo, Julio Paulis, Maria Teresa Pinna Catte i Mario Puddu. Des d'un inici que s'ha declarat defensor de l'ús d'un estàndard únic per a la llengua sarda.[4][5] 2011 va començar a treballar a l'ALiMuS, Atlante Linguìsticu Multimediale de sa Sardigna (Atles Lingüístic Multimedial de Sardenya),[4] obra que va haver de cessar el 2014.[6]
Després de jubilar-se, continuà col·laborant en l'Atles Lingüístic Romànic (ALIR) i en l'Atlas Linguarum Europae (Atles de les Llengües d'Europa) de la UNESCO.[4]
Referències[modifica]
- ↑ Atzori, Patrizia (en italià) Michel Contini e la lingua sarda - Studio di geografia fonetica e di fonetica strumentale del sardo, 2000 [Consulta: 6 novembre 2021].
- ↑ "Il sardo in cattedra all'Università di Grenoble". Il Messaggero Sardo (en italià). 2006-02-17.
- ↑ Contini, Michel. Etude de géographie phonétique et de phonétique instrumentale du Sarde : atlas et album phonétique. Alessandria: Edizioni dell'Orso, 1987. ISBN 978-88-7694-015-6. OCLC 493271003.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Micheli Còntini: “Sa Lsc no est una limba fata a taulinu”» (en sard), 25-06-2014. [Consulta: 8 març 2024].
- ↑ «Lingua comune, scelta necessaria» (en italià). [Consulta: 8 març 2024].
- ↑ Giuseppe Pepe Coròngiu «S'Atlante de sas variantes linguìsticas? Finas cussu imboladu dae su guvernu regionale» (en sard). Limba Sarda 2.0, 15-06-2015.