Mina d'aigua del Masnou
 | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Dades | |||
| Tipus | Font de mina  | ||
| Localització geogràfica | |||
| Entitat territorial administrativa | el Masnou (Maresme) | ||
La Mina d'Aigua del Masnou és un canal artificial subterrani del Masnou, Maresme. El canal recollia l'aigua subterrània i la canalitzava cap a les cases de la vila per al seu aprofitament a través de diferents pous i fonts. A la vila hi havia diverses mines d'aigua. Amb el nom de "la Mina d'Aigua del Masnou" es coneix el tram visitable de les mines d'aigua Cresta i Malet que tenen l'entrada visitable a la plaça d'Ocata.[1]
Història[modifica]
A partir del segle xviii, amb el creixement urbanístic del municipi es comencaren a excavar les mines per captar i recollir l'aigua que es filtra pel subsol i canalitzar-la fins a les cases. Aquesta xarxa de distribució d'aigua de la població està formada per 28 mines d'aigua excavades a partir del segle xviii que recorren 27 quilòmetres pel subsòl de la població, una infraestructura que va permetre canalitzar l'aigua fins als dipòsits i safareigs de la ciutat i que va solucionar el problema de la manca d'aigua.[2] Durant al Guerra Civil algunes mines, com la mina d'aigua visitable, també van funcionar de refugi antiaeri.[1]
Una mina està formada per una deu d'aigua o naixement subterrani, un conjunt de galeries amb conduccions per canalitzar l'aigua i una bassa per recollir-la. L'aigua es distribueix a les diferents cases mitjançant repartidors, soterrats o en torres (dels quals es conserven bons exemples a la vila) en funció de les plomes que tenen en propietat. Finalment, l'aigua arriba als dipòsits, on s'acumula com a reserva, i als safareigs, que reben l'aigua sobrant.[1]
El sistema de mines d'aigua va funcionar fins als anys seixanta o setanta del segle xx, moment en què se'n va fer càrrec el Servei Municipal d'Aigua. Actualment encara hi ha cases que, tot i tenir el servei municipal, utilitzen l'aigua de mina per a ús domèstic.[1] Avui dia, hi ha tres mines que encara estan en funcionament: la de Malet, la Cresta i la Murot‐Patrana.[2]
Centre d'interpretació[modifica]
El tram de mines al qual s'accedeix durant la visita recorre una galeria subterrània de 43,50 metres que es va reforçar per facilitar-hi l'accés i garantir-hi la seguretat. L'espai es va adequar l'any 1999 gràcies a la col·laboració de l'Associació d'Amics de la Mina Malet, la Comunitat de Propietaris de la Mina Cresta i el suport de l'Ajuntament del Masnou.[1]
L'antiga carnisseria situada a la plaça d'Ocata es va rehabilitar com a centre d'acollida de visitants i d'interpretació de la mina d'aigua. S'hi va fer una museïtzació amb una recreació d'una l'eixida o pati d'una casa de cos del municipi amb el típic safareig, reconstruït a partir de peces originals. També s'hi pot veure una col·lecció d'objectes vinculats a la construcció d'aquesta xarxa per a l'abastament d'aigua i l'audiovisual Les mines del Masnou, un patrimoni de tots i de totes.[1] Tant de les visites a la mina com del centre d'interpretació se n'encarrega el Museu Municipal de Nàutica del Masnou.[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Centre d'Interpretació de la Mina d'Aigua». El Masnou terra de mar. Ajuntament del Masnou.
- ↑ 2,0 2,1 «Visites a la Mina d'Aigua del Masnou». Sàpiens, 14-03-2019.
- ↑ «Museu Municipal de Nàutica del Masnou. Mina d'Aigua del Masnou». museuslocals.diba.cat. Diputació de Barcelona.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mina d'aigua del Masnou |
- «Audiovisual "Les mines d'aigua del Masnou"». Youtube. Ajuntament del Masnou, 20-01-2020.