Miquel Solà i Dalmau
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1908 Igualada (Anoia) |
| Mort | 1985 (76/77 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor |
| Gènere | Poesia |
Miquel Arcàngel Solà i Dalmau (Igualada, 1908 - 1985) és un escriptor que va publicar cinc obres de poesia i va fer la traducció de Platero y yo al català. Va col·laborar sovint a la premsa local amb poesies i articles d'història i bona part de la seva obra (teatre, assaig, poesia i diverses traduccions) resta inèdita.[1] La seva obra i diversos documents personals manuscrits es conserven a la Biblioteca Central d'Igualada.[2] Va ser regidor de l'Ajuntament d'Igualada (1941-1949). L'any 1942, va estrenar les obres de teatre ¿Qué vale la vida? i Urge encontrar marido. Va utilitzar els pseudònims de Mas i Damià. Amb motiu del centenari del seu naixement, Poesia Viva d'Igualada li va dedicar una sessió d'homenatge, amb la lectura de diversos textos seus i la Biblioteca Central d'Igualada va organitzar una exposició sobre la seva obra.
Era un home discret i rigorós, profundament religiós i franciscà i expert melòman. Tot i que era autodidacte, la constància en la investigació i l'estudi de formes estilístiques i dels autors clàssics li van permetre aconseguir un alt grau de perfeccionisme en les seves obres poètiques. La seva estètica s'inspira en ideals noucentistes com el classicisme i la civilitat, als quals afegeix la tendresa i també una ironia subtil. Expressa sovint una reflexió introspectiva i un punt hermètica, amb una visió moral estricta i un contingut transcendental i religiós.[3]
Obres publicades
- Contrallums: paràboles evangèliques (1953).
- Itinerari jubilar (1956).
- Sonets de Quaresma (1956).
- "Del meu balcó de la Rambla". Sèrie d'articles a Vida... (1972).
- "Apunts per a una història". Sèrie d'articles a Vida... (1974).
- Espòs de sang (1976).
- El foc dels sants: benaurances (1981).
- Blanquet i jo (1989). Traducció de Platero y yo de Juan Ramón Jiménez.
- "Cinc poemes inèdits". Revista d'Igualada, núm. 29 (2008).
Referències
- ↑ Pedraza Jordana, Xavier «Miquel Solà i Dalmau, la tenüitat extrema de l'inexpressable». Revista d'Igualada, 29, 2008 [Consulta: 16 juny 2014].
- ↑ «Biblioteca Central d'Igualada. Fons especials». [Consulta: 17 juny 2014].
- ↑ Pedraza Jordana, Xavier «Miquel Solà i Dalmau, la tenuïtat extrema de l'inexpressable». Revista d'Igualada, 29, 2008.
Bibliografia
- Ferrer Piñol, Jaume. "Miquel Solà i Dalmau. Música de paraules, com batec d'ales d'àngel". Revista d'Igualada, núm. 29, p. 112-114 (setembre 2008).
- Ferrer Piñol, Jaume. Arrels igualadines, vol. 1, p. 239-242. Barcelona: Totgest, 1990.
- Pedraza Jordana. "Miquel Solà i Dalmau. La tenuïtat extrema de l'inexpressable". Revista d'Igualada, núm. 29, p. 112-114 (setembre 2008).