Mirmecofília

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Una formiga tenint cura d'una eruga de papallona Lycaenidae

La Mirmecofília terme derivat del grec que literalment vol dir amor a les formigues, s'aplica a les associacions positives entre diverses espècies d'organismes, com les plantes, artròpodes i fongs, i les formigues. La mirmecofília és un mutualisme biològic i en termes més generals també fa referència al comensalisme i fins i tot el parasitisme.

S'estima que hi ha unes 10.000 espècies de formigues (Formicidae), amb la major biodiversitat als tròpics.[1] Les formigues en molts ambients controlen la riquesa i estructura dels artròpodes en ser els seus principals depredadors.[2] La majoria de les relacions mirmecòfiles són oportunistes, sense especialitzar i facultatives (volent dir que les dues espècies són capaces de sobreviure sense la interacció) però un mutualisme obligat s'ha observat també en moltes espècies.[3]

Mirmecòfil[modifica | modifica el codi]

Un mirmecòfil és un organisme que viu en associació amb les formigues.

Molts mirmecòfils tenen diversos papers en una colònia de formigues. Molts consumeixen materials de rebuig dels nius com són les formigues mortes, les larves mortes o els fongs que creixen dins les colònies. Tanmateix alguns mirmecòfils s'alimenten d'aliments subministrats per les formigues i uns pocs són depredadors dels ous, les larves o les pupes de les formigues. D'altres com els pugons proporcionen aliment a les formigues amb les seves excrecions ensucrades.

Són molt conegudes les associacions mirmecòfiles dins la família de papallones Lycaenidae. Moltes de les erugues dels licènids produeixen nèctar per a les formigues que elles obtenen fent vibrar l'eruga.[4]

Hi ha coleòpters mirmecòfils dins les famílies Coccinellidae (per exemple la marieta Thalassa saginata), Aphodiidae, Scarabaeidae, Lucanidae, Cholevidae, Pselaphidae, Staphylinidae, Histeridae i Ptiliidae.

Alguns àcars i aranyes també són mirmecòfils.[5][6]

Altres grups mirmecòfils inclouen

Interaccions entre les plantes i les formigues[modifica | modifica el codi]

Aquesta interacció està estesa per tot el món,[8] inclou les famílies Leguminosae, Euphorbiaceae, i Orchidaceae. En general les plantes mirmecòfiles proporcionen alguna font d'aliment o de protecció a les formigues i les plantes obtenen a canvi formes de protecció, dispersió de llavors (mirmecocòria), reducció de la competició amb altres plantes, serveis de neteja i/o nutrició suplementària.[1][9]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 B. Holldobler and E.O. Wilson, The Ants, Cambridge, Massachusetts: The Belknap Press of Harvard University Press, 1990.
  2. K. Fiedler, B. Holldobler, and P. Seufert, “Butterflies and ants: The communicative domain,” Cellular and molecular life sciences, vol. 52, 1996, pp. 14-24.
  3. B. Stadler and T. Dixon, Mutualism: Ants and their insect partners, Cambridge: Cambridge University Press, 2008.
  4. Pierce NE, Braby MF, Heath A, Lohman DJ, Mathew J, Rand DB, Travassos MA. 2002. The ecology and evolution of ant association in the Lycaenidae (Lepidoptera.) ANNUAL REVIEW OF ENTOMOLOGY 47: 733-771. PDF
  5. Paula E. Cushing. «Myrmecomorphy and myrmecophily in spiders: A review». Florida Entomologist, 1997, pàg. 165–193.
  6. F. Ito & G. Takaku. «Obligate myrmecophily in an oribatid mite. Novel symbiont of ants in the Oriental tropics». Naturwissenschaften, vol. 81, 4, 1994, pàg. 180–182. DOI: 10.1007/BF01134538.
  7. V. Witte, R. Janssen, A. Eppenstein & U. Maschwitz. «Allopeas myrmekophilos (Gastropoda, Pulmonata), the first myrmecophilous mollusc living in colonies of the ponerine army ant Leptogenys distinguenda (Formicidae, Ponerinae)». Insectes Sociaux, vol. 49, 4, 2002, pàg. 301–305. DOI: 10.1007/PL00012646.
  8. V. Rico-Gray and P. Oliveira, The Ecology and Evolution of Ant-Plant Interactions, Chicago and London: University of Chicago Press, 2007.
  9. M. Heil and D. McKey, “Protective ant-plant interactions as model systems in ecological and evolutionary research,” Annual Review of Ecology, Evolution, and Systematics, vol. 34, 2003, pp. 425-453.