Comensalisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La medusa Aequorea victoria amb un amfípode (Hyperiidae) vivint en relació de comensalisme.

El comensalisme en ecologia és una relació tròfica en què una espècie s'alimenta a partir de l'aliment sobrer d'una altra espècie, o de les mudes o descamacions dels individus d'aquesta espècie. En el comensalisme hi ha una relació establerta entre dos organismes on un organisme se'n beneficia i l'altre no n'és afectat. Hi ha altres tipus d'associació: mutualisme (on els dos organismes surten beneficiats), competició (quan els dos organismes en surten perjudicats), i parasitisme (un organisme se'n beneficia i l'altre és damnificat). El comensalisme és una paraula derivada del llatí cum mensa, "compartir la taula" en una interacció social humana. Originalment el terme es va fer servir per l'ús de residus de menjar per un segon animal com en el cas dels necròfags (voltors per exemple) que esperaven que acabés de menjar un lleó per menjar les restes de la presa d'aquest. Encara no està clar si es poden qualificar de comensalisme o de mutualisme les relacions entre la flora intestinal i l'espècie humana. Per alguns biòlegs és improbable que en qualsevol relació entre organ ismes sigui completament neutra per a cadascuna de les parts, i les relacions que s'identifiquen com a comensals són possiblement del tipus del mutualisme o el parasitisme però d'una manera sobtil que no s'ha identificat. Per exemple les plantes, epífites són "pirates nutricionals" que intercepten substàncies nutrients que en altre cas anirien a parar a la planta hoste.[1] Si hi ha un gran nombre d'epífites poden trencar les branques o donar ombra excessiva i disminuir la fotosíntesi. Una cosa similar passa amb els àcars forètics que es posen sobre altres insectes sense aparentment fer-los cap mal.

Exemples[modifica | modifica el codi]

Bubulcus ibis, és un exemple clàssic de comensalisme. S'alimenta en camps entre bovins i cavalls alimentant-se d'insectes que aixequen els animals quan pasturen. L'au se'n beneficia mentre els que pasturen no se'n veuen afectats.

El comensalisme és més difícil de demostrar que el parasitisme i el mutualisme, ja que és més fàcil mostrar que l'hoste és afectat que no pas aprovar o desaprovar aquesta possibilitat. Sovint una investigació acurada mostra si l'hoste en queda afectat.

A l'Índia els xacals daurats alerten un tigre en particular del fet d'haver-hi una presa a l'abast. Els tigres toleren aquests xacals i permeten que es mengin les restes de la presa.[2] Tanmateix de vegades els tigres poden matar els xacals.[3]

Hi ha ocells que segueixen les files de formigues del tipus marabunta que aixequen insectes voladors del sòl del bosc que són capturats pels ocells.

Les orquídies i la molsa tenen relacions de comensals amb els arbres, ja que creixen en les branques o el tronc on disposen de llum per a la fotosíntesi sense que els arbres en quedin afectats.

Els percebes són crustacis sedentaris que es fixen al substrat (des d'una roca a un animal com les balenes) sense que l'hoste en quedi afectat.

Tipus[modifica | modifica el codi]

Àcar forètic sobre una mosca (Pseudolynchia canariensis)
  • Foresi: Un animal s'enganxa a un altre només per a ser transportat. Això passa en molts artròpodes, amb exemples en àcars sobre insectes (com escarabats, mosques o abelles), pseudoescorpins sobre mamífers[4] o escarabats, i milpeus sobre ocells.[5] La foresi pot ser obligada o facultativa (induïda per condicions mediambientals).
  • Inquilinisme: Fer servir un segon organisme com a habitatge. Hi ha exemples en les plantes epífites (com moltes orquídies) o els ocells que viuen en forats dels arbres.
  • Metabiosi: És una dependència més directa on el segon organisme fa servir alguna cosa que el primer ha creat com per exemple el cranc ermità que fa servir la conquilla d'un gasteròpode.

En animals domesticats l'assumpte és més vague com pot ser, per exemple, les relacions dels humans amb les vaques i els productes d'elles. Es considera que seria de comensalisme si l'animal mor de mort natural sinó es pot considerar un parasitisme.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Comensalisme Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Benzing, D.H. (1980) Biology of the Bromeliads. Eureka, California: Mad River Press.
  2. Perry, Richard. The World of the Tiger, 1965, p. 260. ASIN: B0007DU2IU. 
  3. Heptner, V. G. & Sludskii, A. A. 1992. Mammals of the Soviet Union. Vol. II, part 2, Carnivores(Feloidea), p. 177. Leiden, E. J. Brill. 784 pp. ISBN 9004088768
  4. Durden, Lance A. (2001) "Pseudoscorpions Associated With Mammals in Papua New Guinea". Biotropica, Vol. 23, No. 2, pp. 204–206.
  5. Tajovy, Karel, et al. (2001) "Millipedes (Diplopoda) in Dog's' nests". European Journal of Soil Biology, vol. 37, pp. 321–323.