Monòlit de la Font del Desmai

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Monòlit de la Font del Desmai
Dades
TipusMonument Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióInici del segle xx
Característiques
Estil arquitectònicObra popular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaFolgueroles (Osona) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióDamunt de la font del Desmai. Folgueroles (Osona)
Map
 41° 56′ N, 2° 17′ E / 41.94°N,2.29°E / 41.94; 2.29
IPA
IdentificadorIPAC: 22800
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC22800 Modifica el valor a Wikidata

El Monòlit de la Font del Desmai és una obra de Folgueroles (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

Es tracta d'un monòlit de forma rectangular que s'eleva damunt la font coneguda com La fons del Desmai. És de pedra i compta amb unes dimensions força considerables. La part que mira vers la font presenta un baix relleu format per unes garlandes i una arpa que emmarquen la dedicatòria: EN MEMÒRIA DEL ESBART DE VICH 1867-1912, a la part superior hi ha una creu grega. Als costats hi ha els escuts de Vic i de Catalunya.[1]

El bloc de pedra, que pesava prop de 5000 kg i que fou extreta de la pedrera de "La granja de Sant Julià de Folgueroles" i es traslladà fins aquest indret fent-la lliscar damunt uns corrons. Fou picada per Joan Noguer, esculpida per Pere Puntí i Ramon Torrents l'acolorí i daurà.[1]

Història[modifica]

Aquesta font, durant el segle xix era freqüentada per la colla de poetes entusiastes de la Renaixença, l'Esbart de Vic. Es troba a l'antic camí de Folgueroles a Vic, prop de l'ermita de Sant Jordi i de la masia de Can Tona, on Mn. Cinto vivia mentre estudiava al seminari de Vic. Allà començaren a celebrar les esbartades, font d'inspiració dels joves poetes. A part de Mn. Cinto, la font era freqüentada per J. Collell, J. Masferrer, M. Campà, A. D'Espona, F. Masferrer, M. Genís, J. Salarich, P. Andreu i Josep Serra i Campdelacreu.[1]

La font, per tradició popular, era coneguda per la font del Morgadès, però Mn. Cinto començà a anomenar-la font del Desmai per l'arbre que li feia espona. Actualment n'hi ha un de més petit que fou replantat anys més tard[1][2]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Monòlit de la Font del Desmai». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 1r març 2016].
  2. ↑ «Font del Desmai». Folgeroles.com. Arxivat de l'original el 12 de maig 2016. [Consulta: 18 maig 2016].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Monòlit_de_la_Font_del_Desmai&oldid=32733780»