Can Casanovas (Monestir de Santa Maria de Montsió)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Arquitecte | Antoni Maria Gallissà i Soqué Jacint Torres i Reyató | |||
| Construcció | 1900 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Esplugues de Llobregat | |||
| Localització | Carrer de l'Església, 64-82 | |||
| ||||
| Format per | Claustre de Santa Maria de Montsió | |||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 18909 | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Claustre de Santa Maria de Montsió | ||||
| Data | 7 abril 1979 | |||
| Id. IPAC | 18714 | |||
Can Casanovas és un edifici situat al carrer de l'Església, 64-82 d'Esplugues de Llobregat, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.[1] Actualment és la seu de la comunitat de monges dominiques de clausura, que hi van traslladar el claustre gòtic del seu monestir de Santa Maria de Montsió, catalogat com a bé cultural d'interès local.[2]
Història[modifica]
Al segle xv, la casa era documentada com a Mas Colomer. El 1516 fou adquirit per Jaume Casanovas, que li donà nom.[1] Posteriorment, va passar a mans de Josep Novell (1700) i de Pere Costa (1765), que va vendre mitja mujada de terra al comte de Darnius i de Picalquers.[1]
Al segle xix era propietat de l'industrial Josep Pujol i Bausis,[1] el fill del qual, Josep Pujol i Colom, que entre 1902 i 1903 va encarregar-ne la reforma a l'arquitecte Antoni Maria Gallissà, que li donà un aspecte goticitzant.[3]
El 1947, el propietari Josep Milà i Camps va vendre la casa a la comunitat de monges dominicanes de Santa Maria de Montsió, les quals la reformaren per adaptar-la a les seves necessitats,[1] instal·lant-s'hi l'1 de novembre del 1950.
Finalment, el 2019 es va decidir traslladar les religioses que hi romanien a un altre convent.
Descripció[modifica]
Masia de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a dues aigües. Reformada a primers del segle xx, combina els elements rurals típics dels masos amb altres de modernistes. En aquesta reforma s'afegiren noves tramades i dues torres. A la façana principal, sobre un portal adovellat, s'hi troba una tribuna modernista que feia parella amb una altra, avui desapareguda. El material utilitzat en la reforma fou el maó vist combinat amb la ceràmica vidriada. Cal destacar els acabats del ràfec de la coberta.[1]
Claustre[modifica]
_2013-09-22_18-55-59.jpg)
_2013-09-22_18-57-22.jpg)
El claustre gòtic consta de dos pisos amb arcs ogivals (8 a un costat i 9 a un altre: 34 en total) recolzats en primes columnes de pedra de Girona. El pis inferior és l'obra més antiga, del segle xiv, semblant al de Santa Maria de Jonqueres, i les seves arcades es recolzen sobre fines i esveltes columnes amb fust polilobulat, d'alabastre de Beuda. Els capitells són també gòtics, amb dues rengleres d'acants estilitzats i florons sota l'àbac.[4] A l'angle nord-est es pot veure l'arrencament d'uns arcs, vestigis d'una tribuna avui desapareguda.[4]
El pis superior és més tardà, probablement de la segona meitat del segle xv, i fou obrat a semblança de l'obra més antiga, però amb les columnes rodones i de menor alçada. Als angles del claustre inferior hi ha quatre arcs, un d'ells carpanell, que descarreguen sobre mènsules terminals. Completa el conjunt una font gòtica a l'angle nord-oest i una porta, també gòtica, a l'angle nord-est, que comunica amb el jardí.[4]
En una de les galeries dels pis inferior hi ha el sepulcre de Caterina Amat, priora del monestir fins a l'any 1530. Està enlairat i sostingut per dues mènsules bessones que reprodueixen la imatge de dos lleons. L'ornamentació consta d'una làpida amb dos escuts heràldics inscrits en sendes circumferències de garlandes i al centre la inscripció: HIC IACET RPA KA AMADA PORISSA HUI MOR OBIIT ANO M D XXX. Tanca el sepulcre una imatge jacent de la difunta, de difícil accés a causa de l'alçada en què es troba. Està fet de la mateixa pedra grisa que el claustre.[4]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Can Casanovas - Mas Colomer». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Claustre del convent de Santa Maria de Montsió». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Can Casanovas (Convent de Santa Maria de Montsió)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Claustre del convent de Santa Maria de Montsió». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
Bibliografia[modifica]
- Paulí, Antoni. El Real Monasterio de Nuestra Señora de Monte-Sión de Barcelona. Barcelona: Bartres, 1952.
- Peñarroja, Jordi. Edificis viatgers de Barcelona. Barcelona: Llibres de l'Índex, 2007. ISBN 9788496563261.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Casanovas |
- «Can Casanovas (Convent de Santa Maria de Montsió)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Claustre de Santa Maria de Montsió». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.