Montserrat Cinema
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Sala de cinema  | |||
| Construcció | novembre 1952 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona | |||
| Localització | Avinguda Mare de Déu de Montserrat, 241 | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Capacitat màxima | 783 | |||
El Cine Montserrat es trobava al barri de El Guinardó de Barcelona,[1] al final de l'Avinguda Mare de Déu de Montserrat (núm. 241) a tocar de ''Els Quinze''. Fou inaugurat al novembre de 1952, i comptava amb un aforament inicial de 783 butaques.[2]
Com la majoria de cinemes de barri, oferia una programació en sessió contínua de dues pel·lícules de reestrena per setmana, però a finals de la dècada dels 70 alternà també sessions d'estrena. Per fer front a la crisi del sector a la ciutat a finals d'aquesta mateixa dècada incorporà pel·lícules de categoria S a la programació, i durant els 80 es reconvertí en sala d'exhibició de cinema per a adults, si bé aquesta etapa no durà més d'un any (entre 1984 i 1985).
Finalment, tornà a funcionar com a cinema d'estrena fins que tancà les portes de forma definitiva amb la projecció de Crónica sentimental en rojo, de Rovira-Beleta, i Joyeuses Pâques, de Goerges Lautner. Actualment, al lloc que ocupava hi ha un bloc de pisos.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Bar.cel.ona.uta. «BARCELOFÍLIA: CINE MONTSERRAT. Guinardó. (1952-1987)», dimecres, 22 maig 2013. [Consulta: 7 gener 2018].
- ↑ MUNSÓ CABÚS, Joan. Els cinemes de Barcelona. Barcelona: Proa, 1995.
- ↑ LAHUERTA MELERO, Roberto. Cines de barrio: Sant Andreu, Horta-Guinardó i Nou Barris. Barcelona: Arxiu Històric de Roquetes Nou Barris, 2013.