Montserrat Guardiola i Farrés
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1936  (87/88 anys)Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | joiera, orfebre |
| Participà en | |
| 16 novembre 1973 | Sieraden, België, Duitsland, Engeland, Italië, Japan, Nederland, Oostenrijk, Spanje, Tsjechoslowakije (en)  |
Montserrat Guardiola i Farrés (Barcelona, 1936) és una joiera i orfebre barcelonina.[1]
Des del 1952 fins al 1958 cursà estudis de música, dibuix, pintura i modelatge a l'Escola Valls, de Barcelona. Des del 1958 al 1966, estudis tècnics de joieria i orfebreria a diferents tallers de Barcelona, Düsseldorf i París. El 1969 obtingué una beca concedida per la Fundació d'Art Castellblanch, secció Arts Aplicades i Disseny Industrial, en l'àmbit concret de la joieria,[2] per continuar la formació a la Kunst und Werkschule de Pforzheim, Alemanya, al 1970. Després, instal·là a Barcelona el seu taller i començà a comercialitzar les seves creacions. El 1971 exposà la seva obra, juntament amb la de quatre artistes joiers catalans, a la Dirección General de Bellas Artes, en una exposició organitzada pel Museu d'Art Contemporani de Madrid.[3] De 1974 a 1975 treballà al Centre d'Activitats i Investigacions Artístiques de Xavier Corberó, a Esplugues de Llobregat. El 1984 obria botiga pròpia a Barcelona. A finals dels anys noranta, col·laborà amb Octavi Sardá en el disseny de la col·lecció Arcana, que unia disseny i indústria. Al llarg dels anys ha participat en les exposicions col·lectives que han mostrat l'evolució de la joieria catalana i ha pres part en nombroses exposicions d'Espanya, d'arreu d'Europa i del món: Japó, Mèxic i Estats Units.[4][5]
Com a joiera, Montserrat Guardiola va començar amb dissenys d'aspecte més lineal i evolucionà cap a creacions delicadament estilitzades, que evoquen formes orgàniques i naturals, i volums més escultòrics. Ha format part de la generació d'orfebres catalans de la segona meitat del segle xx que han trencat amb la concepció tradicional de la joia i, considerant-la un objecte artístic, han explorat el sentit màgic que contenen aquests objectes, més ecléctics i menys sumptuosos, en què el disseny compta més que la gemma, en els quals l'expressió artística pren forma amb nous materials, més modestos i assequibles, informals i suggerents alhora.[1][3][6]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Montserrat Guardiola i Farrés». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: setembre 2019].
- ↑ «Artes aplicadas y diseño industrial». Destino, núm. 1655, 21 jun. 1969, pàg. 16.
- ↑ 3,0 3,1 Comín, Pilar «La joya como diseño». La Vanguardia, 20-01-1972, pàg. 41.
- ↑ de Vilallonga, Isabel «Así es todo lo que reluce». La Vanguardia, 09-09-1999, pàg. 2.
- ↑ Canut, M. Àngels «Joieres catalanes del segle XX». Dones. Revista de l'Associació de dones periodistes, núm. 19, juny 2005, pàg. 2.
- ↑ Asensio Llop, Clàudia. Un canvi de paradigma a Catalunya. De la nova joiera a la joieria contemporània (tesi). Universitat de Lleida, p 40 i 41.
Bibliografia complementària[modifica]
- Giralt Miracle, Daniel «La expansión del diseño catalán y la búsqueda de la identidad propia». La Vanguardia, 12-07-1988, pàg. 49.