Mortis causa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Mortis causa és una expressió llatina que s'utilitza en Dret per referir-se a aquells actes jurídics que es produeixen o tenen efecte després de la defunció d'una persona. L'expressió literal significa "per causa de mort", és a dir, que té la causa en la defunció d'una persona.

S'oposa a l'acte jurídic inter vivos producte de la voluntat de dues o més persones vives.

Actes negocials típics amb caràcter mortis causa són els relatius a la successió, per exemple, el testament, la declaració d'hereus en cas de no existir testament, la posterior acceptació de l'herència del causant i el repartiment de la massa hereditària o massa hereditària entre els hereus.

Referències[modifica]

  • Luna Serrano, Agustín. Elementos de derecho civil, Volumen 1; Volumen 3. Madrid: Dykinson, 2003.